Joguines no sexistes i amb una visió real de la societat: arriba la Guia del Joguet d'AIJU
Els joguets reflecteixen la societat on vivim, que és, sobretot, molt diversa. I dóna gust vore que la normalització de certes preferències o l'allunyament d'estereotips arriba també al món del joguet. Així es reflecteix en la Guia del Joguet d'AIJU, on apareix, per exemple, figures de superheroïnes, un nino d'un xiquet amb cadira de rodes, o personatges de diferents races. Però a més a més, segons un estudi d'AIJU, també es nota canvis en les preferències de compres. Un terç de les famílies han comprat nines per al seu fill xic, i no ha passat res. I vora el 45 per cent de les xiquetes trien joguets que ja no tenen que vore amb el rosa i les princeses, sinó amb l'esport o el món tecnològic.
La societat evoluciona, i els canvis que vivim es traslladen també al món dels joguets. S'intenten reduir els estereotips sexistes, i per això ara tenim nines científiques o superheroïnes. Les nines ja no són territori vedat de les xiques, sinó que molts xics juguen en elles i no ha passat res. També hem pogut vore la primera figura d'un xiquet en cadira de rodes, una mostra de la realitat actual on existeixen les persones amb diversitat funcional. I comencen a ser habituals els ninos i figures de persones de diferents races.
Tot queda arreplegat en la nova Guia del Joguet d'AIJU, l'institut del Joguet amb seu en Ibi, que enguany ha prestat especial atenció a la multiculturalitat, estereotips de gènere i diversitat funcional en els jocs i les joguines. S'ha entrevistat a 500 famílies de tot el territori espanyol i amb procedències i cultures diverses, i s'han tret xifres molt interessants. María Costa, directora del departament de pedagogia, ha fet una esplèndida presentació on explica que "els joguets són un reflex de la societat, i no a l'inrevés. És la nostra actitud la que fa perpetuar els estereotips". Però en l'estudi d'enguany es noten "canvis significatius, tant en joc com en compra".
Així, hi ha un canvi de tendències i preferències. El 48 per cent de les xiquetes d'entre 1 i 9 anys juguen en ninos d'acció com superherois, tradicionalment associats als xics. A més a més, el 33 per cent de les famílies han comprat a xiquetes aquest tipus de jocs. Més de la meitat de les xiquetes, el 55 per cent, mantenen preferència pel rosa i el món de les princeses, però la resta s'inclinen per jocs del món dels esports, la tecnologia, la creació o la invenció. La xifra s'incrementa si parlem dels xiquets. El 58 per cent dels xiquets d'entre 0 i 4 anys juguen en nines, i el 35 per cent de les famílies les ha comprades per al seu xic. Un terç de les famílies enquestades consideren que la visió sexista no està en el joguet, sinó que és la visió adulta i la mateixa societat la que ho fa.
La diversitat funcional, present en la nostra societat, ja comença a tindre un reflex en els joguets. Així, per exemple, es pot vore la primera figura d'un xiquet en cadira de rodes. Tot i això, l'enquesta d'AIJU deixa vore que, mentre el 96 per cent de les famílies consideren que els joguets són bons per a la integració dels xiquets, el 36 per cent dels enquestats continuen sense trobar el joguet adequat per a un xiquet amb diversitat funcional.
Pel que fa a la multiculturalitat, ací les xifres no són tan positives, tot i que també marquen un tímid canvi. El 75 per cent de les famílies consideren que els joguets no reflecteixen la diversitat cultural, i el 46 per cent no es veuen representades en la publicitat. María Costa explica que en Espanya hi ha un 10 per cent de població d'altres cultures, i "cal atendre a tots".
Amb aquestes xifres en la mà, María Costa explica que els canvis es noten en la nova Guia d'AIJU, on ja es poden vore envasos on apareixen xics i xiquets en diferents rols als quals estem acostumats, o xiquets de diferents races. També es troben figures d'acció de superheroïnes, una sèrie de Barbies amb diferents físics, estatures o colors, o figures de xics i xiques en treballs que fugen dels treballs estereotipats. María Costa recorda que "el joc és una potent activitat integradora. En cinc minuts de joc, dos xiquets que no es coneixen, creen l'empatia necessària com per a posar-se en el joc de l'altre".
La Guia d'AIJU 2016-2017
Però a més de l'enquesta, AIJU també presenta la nova guia del joguet, l'edició número 26, i on apareixen aquells productes "que han superat estudis pedagògics i d'usabilitat, que inclouen proves amb usuaris".
El President d'AIJU Pablo Cañizares s'ha mostrat molt satisfet per les dades "positives i encoratjadores" que ofereix l'enquesta a famílies d'AIJU, i assegura que "jugar és un dret de tots els xiquets". Ha presentat la nova Guia, en la que han participat 40 grups d'empreses i fabricants. S'han estudiat un total de 170 productes, dels quals s'han seleccionat 148, tots provats i testats per més de mil xiquets i vora 100 famílies en 13 ludoteques i 10 escoletes. A més a més, no es limita a la publicació en paper, sinó que compta amb versió en la web, i un canal en YouTube. A més a més els xiquets poden interactuar amb la guia gràcies a l'aplicació gratuïta Joc-AR. I també enguany s'ha posat en marxa una aplicació d'abast internacional per trobar el joguet que necessites, Toy Finder.
La Guia d'AIJU s'edita des de l'any 1991, i és l'única que existeix en el mercat nacional, tot un referent per a empreses i famílies. A la presentació també ha assistit el conseller d'economia sostenible Rafa Climent, qui assegura que "és feina de tots trencar barreres i estereotips". Climent ha tingut oportunitat de jugar, com tots els assistents, en la ludoteca d'AIJU, i assegura que "sentir-se un poc xiquet és molt positiu. Envege eixos moments d'ingenuïtat on hauríem d'estar també les persones grans de tant en tant".