Jorge Rodríguez: “Cal fer esforços per a poder demanar-los”

Si no la vas llegir, ací pots accedir a la primera part de l'entrevista.

Teresa Mollà (P).- Tinc entés que Jorge passa per ser un gran lector, un apassionat de la lectura. Què estàs llegint ara?

Jorge Rodríguez (R).- Estic llegint un assaig. Un assaig sobre l'Holocaust.

P.- És un tema molt dens, no?

R.- Sí, sí, la Segona Guerra mundial és un tema que m'apassiona. El nazisme, és un tema que sempre m'ha semblat interessant perquè està molt en contacte amb l'essència humana perquè, què passa en un país per a que democràticament la gent decidisca ficar en el poder a un tirà i a un salvatge com Hitler? És un tema que sempre m'ha interessat molt. I en este moment estic llegint, com et deia un assaig sobre eixe tema.

P.- Menys mal que l'has de llegir tu.....

R.- Encara que també saps que sóc lector de novel·la, de tot tipus de lectura... del que em tiren.

P.- La situació a nivell mundial està passant per moments molt greus i, fins i tot crec que molt més greu del que veiem cada dia als informatius. En quina mesura eixa situació mundial, insistisc en que no sols de l'Estat Espanyol com alguns dirigents del partit popular volen fer-nos creure, està afectant en l'ànim col·lectiu de la ciutadania. Trobes a la gent més trista, trobes a la gent més preocupada? És veritat que problemes en tenim i potser en tenim més que fà quatre o cinc anys. Però en conjunt, des de la teua atalaia, des de la teua posició, veus a la gent més trista i més preocupada, o la veus amb esperança i amb il·lusió per a tirar endavant?

R.- Ara mateix la veig més trista i més preocupada. Hi ha una realitat que hem viscut als últims anys i és que fins fa tres o quatre anys ens vàrem creure que tots érem rics i ens vàrem creure que hi havia un nivell de creixement econòmic que era absolutament sostenible en el temps i que a més, el missatge que s'havia de llançar, especialment a la gent més jove era: abandona la teua carrera quant abans, abandona els teus estudis i no perdes el temps i ves a treballar i a guanyar diners... I, per altra banda, hi havia altra gent que d'alguna forma ens deia: no sereu rics tota la vida, açò va a acabar-se. I en aquell moment a aquells que ens advertien els dèiem que eren uns pessimistes, i que no tenien raó, i que el que volien era amargar la vida a la gent, i tal... Lamentablement el temps ha demostrat que eixa gent que ens advertia, que des d'opcions polítiques ben concretes, no anaven tan errades, que no estaven tan equivocats. Aleshores d'alguna forma jo crec que hi ha un canvi absolut de paradigma, i sempre dic que crisis també significa oportunitats, i hem d'aprofitar eixa oportunitat. L'oportunitat d'eixir més forts i per no tornar a caure als mateixos errors. L'altre dia estàvem a la inauguració del curs acadèmic de l'Escola de Persones Adultes i em vaig sorprendre de la quantitat de gent jove que hi havia, gent de la meua edat que en el seu moment fins i tot hem sigut companys de classe, que varen abandonar els seus estudis en eixe moment i que ara estan tornant al sistema educatiu, perquè el ben cert és que les estadístiques no enganyen i quan major és el nivell de formació, majors són les possibilitats que tens en esta vida. Crec que d'alguna forma tenim que intentar aprofitar els errors per a no tornar a caure en ells i crec que d'eixa manera, com vaig intentar transmetre al discurs del passat 9 d'octubre, que en este moment el que tenim que començar a preguntar-nos, no qué pot fer Ontinyent per nosaltres, sino més bé preguntar-nos qué podem fer nosaltres per Ontinyent. Perquè al final, quan un intenta afavorir el bé comú i donat que el bé comú no és més que un sumatori d'interesos particulars i individuals, s'acaba afavorint el seu propi interés.
Encara que veig que hi ha una situació molt complicada. I que la gent és molt conscient, perquè quan a la gent li preguntes quin és el principal problema del país, en un huitanta per cent ens diuen que és l'atur, que és la gran lacra que ara patim, però el que hem d'intentar és no perdre mai l'esperança. No és la primera crisis que patim, no serà la ùltima crisis que patirem, i el que hem d'intentar és de cadascuna d'estes crisis, treure'n un aprenentatge, i intentar no tornar-nos a equivocar en el mateix i si ens equivoquen que siga en altres coses, però no en les mateixes.

P.- Com podem comprovar, Jorge continua fent pedagogia política. Eres el cap de govern, almenys a la comarca, no puc parlar de la província ni de la resta del territori valencià, que tens un regidor verd al teu govern. Un ecologista, Fran Quesada. Amic comú a més a més. Qué ha aportat, a banda del conegut ecologisme militant que li reconeguem a Fran i que ha tingut al llarg de tota la seua trajectòria?, Eixe punt de frescura verda, creus que l'està aportant al teu govern?

R.- Sí, totalment. Per una banda, en el cas concret de Fran, aporta un aire fresc i una vitalitat inacabable que és inherent a Fran Quesada, més enllà de que siga un regidor verd, això és inherent a Fran com a persona, com a ésser humà. Però jo crec que sí que ha aportat una visió molt important de l'ecologisme, com ell sempre ens explicava, de forma transversal. Que l'ecologisme ha d'impregnar totes i cadascuna de les àrees del govern i no com a una cosa puntual lligada a una acció de govern concreta, sino com a una forma d'entendre la política. I de fet crec que el que aporta també és un canvi en els paradigmes, en la visió de la societat, el ficar en valor el territori, el ficar en valor els recursos humans, els recursos naturals que tenim i, sobretot el ser conscients que són esgotables, que s'acaben i que, per tant tenim que racionalitzar-los i que no podem dedicar-nos a desbalafiar els recursos que tenim ni a maltractar el territori. Jo crec que eixa percepció de la política, eixa visió de que és necessari conservar el lloc en que vivim cada dia va a ser més important. De fet, en països que diguem-ne que democràticament tenen una major cultura política que nosaltres, com puga ser Alemania, l'ecologisme i els partits verds, són cada vegada més forts i cada vegada són partits més essencials i, cada vegada és més la seua influència no sols en les accions polítiques sinó en el dia a dia de la gent, en el dia a dia de la ciutadania que, al cap i a la fi és del que és tracta.

P.- Ara només et falta una feminista al teu govern per acabar d'incorporar la visió dels interessos del cinquanta per cent de la població.

R.- Sí, sí tens raó, tens tota la raó del món.

P.- L'actual crisis, vo