Jorge Rodríguez, un home del carrer que treballa per la gent del carrer

Teresa Mollà (P).- Hola Jorge, com estàs?

Jorge Rodríguez (R).- Molt bé, i tu?

P.- Ja era hora de que coincidirem, no? Eres el sisé alcalde d'Ontinyent en l'etapa democràtica i crec que el més jove també, no?

R.- No, no, el segon més jove. El més jove va ser Rafa Tortosa que va ser alcalde amb 28 anys.

P.- Però sí el més jove quan vares entrar en política, perquè vares entrar amb vint-i-tres anyets, no?

R.- Sí, probablement dels més joves en entrar en política, sí.

P.- Bé, el Jorge amb el que hui parlem és Jorge Rodríguez. Alcalde d'Ontinyent, com ho portes Jorge?

R.- Molt bé, molt bé. Molt content, molt animat i amb moltes ganes de treballar.

P.- Passes per ser un gran treballador i model per a la gent que està al teu voltant. Que dones ànims, que estàs constantment espentant més que "estirant del carro", empentant a que la gent entre totes i tots "estiren del carro". Et sents identificat amb la definició?

R.- Almenys ho intente. Intente per una banda donar exemple, perquè pense que hem de donar exemple i, de fet, des del primer dia vaig decidir que a les huit del matí hi havia que començar a treballar i que a primera hora del matí havíem d'estar tot l'equip ja treballant i així pense fer-ho fins al final de la legislatura o, fins el final del temps en què tinguem la confiança de la ciutadania, perquè pense que és més fàcil arreglar les coses amb un poc de mel que amb un poal de vinagre. (El que intente es generar un ambient de treball on el que abellisca siga vindre, treballar i ficar el millor de cadascú.

P.- També passes per ser una persona molt preocupada per la gent que t'envolta no sols a nivell professional si no també a nivell humà. T'importen els problemes de si a un del teus col·laboradors té un xiquet que l'operen, si alguna de les teues companyes té un mal dia, té una mare malalta o un xiquet li cau un bac. Potser eixe "toc" humà siga el que més et caracteritza entre eixe grup de gent que t'acompanya al dia a dia.

R.- Mira, sempre he tingut una vocació de servei i, a més, sempre m'ha agradat molt estar amb la gent. M'agrada molt escoltar a la gent i per tant això suposa que em preocupen molt els problemes de qualsevol persona i, especialment si són gent amb la que t'uneixen més coses que el treball. Nosaltres el que hem aconseguit és que en els grups de treball no sols hi haja gent que porta el que saps, si no que a més som amics, ens estimem i que a més tenim una sèrie de complicitats que fan que ens preocupen qualsevol cosa que li passa a una altra persona.

P.- Estàs al front d'un grup de govern molt jove. La complicitat que es genera per ser aproximadament iguals en la edat és diferent que quan gurps d'edat diferents en un equip humà?

R.- Jo crec que, per una banda, hi ha una complicitat sempre ideològica i una complicitat d'objectius comuns i, per una altra banda, hi ha una complicitat generacional. Vulguem-ho o no tots som de generacions molt semblants. Però també t'he de dir que he tingut la sort de treballar en diferents legislatures i, ara mateix, dins de l'equip de govern hi ha gent de totes les edats i, la veritat és que al final el que importa és que els equips es complementen i partir sempre de la base de que la veritat absoluta no la té ningú. Que al final la veritat és una cosa que es construeix entre totes i tots. I, que, per tant per a construir-la és necessària la opinió de tot el món, d'homes, de dones, de gent jove, de gent més major... i el que nosaltres hem intentat sempre és que l'equip de govern es complementara i que fora un reflexe de la societat que, al cap i a la fi és del que es tracta.

P.- Portes ara nou anys en política local o municipal. Vares entrar al 2003. I en estos nou anys al teu bagatge supose que hauràs sumat decepcions però també alegries i molta cultura política, a banda de la teua formació com a politòleg. Qué destacaries d'eixe aprenentatge abans de ser alcalde, per a després poder-ho aportar en esta etapa com a alcalde?

R.- Destacaria, d'una banda, el coneixement dels procediments, el coneixement del dret que és cada vegada més necessari per poder ejecutar les coses del dia a dia d'un ajuntament. I, sobretot, la part humana en descobrir que l'aprenentatge que intente transmetre i que tothom hauríem d'intentar transmetre és que tot allò que s'explica, s'entén, perquè la gent no pot entendre allò que no s'explica. Per tant, sóc una persona que crec molt en la pedagogia política i crec molt en que al final i, especialment en moments com els actuals, en els que necessàriament hem d'apretar-nos els cinturons, i, necessàriament hem de fer pinya i, necessàriament per a tirar les coses endavant hem d'intentar fer més amb menys; l'única forma d'aconseguir que tot el món segueisca eixe mateix camí és explicar quins són els motius que em porten a fer les coses. I jo he aplegat a la conclusió de que realment la gent és molt receptiva, que la gent és molt sensata i que la gent saps perfectament què vol i, aleshores, quan els expliques quins són els motius que t'han dut a prendre una determinada decisió, podran estar més conformes o menys, però la gent entén perfectament què passa, quina és la situació, en quina situació es troba el poble i, d'alguna manera, entén que tu estàs fent un esforç per transmetre eixa necessitat.

P.- Jorge, et caracteritzes per mirar directament als ulls a la gent i és famós el teu somriure obert i franc, però també és cert que també diu molt d'un polític que tinga capacitat de mirar als ulls directament a la gent per explicar-li les solucions o els orígens del problema que puguen anar a consultar-te qualsevol persona de la ciutadania que conforma Ontinyent. Eixa proximitat creus que apropa al poble la teua gestió?

R.- Jo crec que sí. Jo estic convençut de que sí perquè la final la part més bonica de la política municipal és que estàs treballant per als teus veïns i veïnes. Estàs treballant per a la gent amb la que et topes cada dia pel carrer. Estàs treballant per a la gent que ha conviscut amb tu, i que durant moltes parts de la teua vida has coincidit en altres àmbits. I el poder mirar a la cara a la gent, el poder explicar quines són les situacions, el poder generar complicitats suficients per a poder tirar endavant un projecte que no vol ser un projecte partidista, que vol ser un projecte de poble. Sempre he defensat que l'alcalde ho és de tot el poble i, en el moment en què passen els processos electorals, un ha d'oblidar-se de quin partit venia i dedicar-se al poble, ficant-lo en absoluta prioritat. Aleshores, per a mi la proximitat és la única forma d'entendre la política i, especialment la política