Ens porten a una mena de gàbia on 70 homes nigats ens trobem sense poder moure’ns.
Bordera conta tortures físiques, habitacions del pànic i maltractes i expressa la seua preocupació pel que estaran vivint milers de palestins detinguts. Explica que un dels objectius de la flotilla era conseguir una mobilització social com la que s'ha produït.
El diputat de Compromís i alcoià, Juan Bordera, es va sumar a la Global Sumud Flotilla que va eixir des de Barcelona camí de Gaza per a portar ajuda humanitària. En ella viatjaven persones de gran rellevància com Nkosi Zwelivelile (nét de Nelson Mandela), l’activista Greta Thumberg o l’ex alcaldesa de Barcelona Ada Colau, entre altres. Els vaixells van ser interceptats per Israel i tots els seus membres van ser detesos en aigües internacionals de manera il·legal. El que va vindre després, ja amb les càmeres apagades, va ser per a Bordera “l’episodi més traumàtic de la seua vida”. Des d’AraMultimèdia hem parlat amb ell per conèixer l’experiència, però també per a parlar de l’actualitat global, que d’alguna manera acaba afectant també al que es fa a nivell individual i a l’àmbit local.
Pregunta. Quina ha sigut la teua experiència a la flotilla?
Resposta. Hi ha dos parts. La primera és l’eixida des de Barcelona. De camí patim dos ‘sustos’. Túnez ens bombardeja. Després patim un episodi més ‘fotut’, Israel llança 14 explosius que impacten en 11 dels vaixells, deixant dos d’ells inutilitzats. Si parle de l’experiència dins del propi vaixell, i deixem de banda les incomoditats (un bany per a tots, navegar i marejar-se, etc.), l’experiència ha sigut fantàstica, he aprés molt de gent molt potent intel·lectualment. Tot el que m’emporte a aquest nivell és superior al que després visc. La segona part arriba quan ens aborda l’exèrcit d’Israel. Ací visc l’episodi més traumàtic de la meua vida. Mentre hi ha càmeres nostres enceses, el tracte és prou digne, però quan arribem al port on ens rep la policia israeliana, tot canvia. Ens nuguen les mans amb brides, ens posen de genolls i en el cap mirant a terra. Si alcem el cap, ens colpegen. Ahí obliguen a Greta a besar la bandera d’Israel, ens expolien les nostres pertinences (jo he perdut el 50% del que portava i altres companys tot), ens fan un control de l’equipatge, ens lleven la roba i ens deixen en calçotets, etc. i ací comença el periple de burocràcia.
P. Els papers, els signes?
R. De tres papers jo signe un, l’últim, que és per a que et deporten. Vaig poder parlar amb una advocada palestina i donat el meu rol de diputat i periodista, em recomana fer-ho. La diferència no és molta, doncs la resta de companys son deportats 24h després que jo. Després d’este ‘checkpoint’ ens fiquen en furgons policials blindats i ens porten a una mena de gàbia on 70 homes nigats ens trobem sense poder moure’ns. Ens porten roba de presó i ens fiquen en les habitacions del pànic. Jo estic allí 3 dies. Ens fan una privació de son i ens desperten a cada hora, ens amenacen amb rifles i gossos i quan algun company amb necessitats de mediació per malalties cròniques, sol·liciten medicaments la resposta és: “Para los animales no hay doctores”. Així comença una especie de rebel·lio en la que cridem en nom del nombre d’habitació on està un home de 80 anys que necessita insulina. Tots des de les diferents ahbaitacions cridem i aquesta pressió fa que baixen la intensitat i el to.
P. Recorda a Mathausen...
R. Té similituds. És molt paregut al que passa a Guantànamo. A nosaltres no ens podien matar per la pressió internacional i els titulars de premsa, però si ens tractaven així, què li faran a la gent palestina que no té altaveus ni és coneguda?
P. Aneu a emprendre accions legals per ser detessos en aigües internacionals de manera il·legal?
R. Sí, més encara pel maltracte i tortura física. A mi em van pegar un colp a les costelles i tinc l’informe de l’hospital. Ara anem a recollir tota eixa informació i vore quines son les querelles. Segurament posem una col·lectiva i altres a nivell individual. Cal recordar que Reyes Rigo, la mallorquina que també anava a la flotilla, encara segueix allí detinguda.
P. En un moment determinat un buc espanyol vos acompanya un tram i després es retira, què opines?
R. Quan Italia ens envia dos bucs i al dia següent Espanya, és un moment de gran alegria, doncs arriben al poc d’haver sigut atacats. Però el d’Espanya arriba tard i a rebufo, fan un acte de ‘galeria’. Envien també un comunicat signat per diversos països encapçalats per Espanya en que hi ha una mena d’aliança. Però, ara i després de tot, què fem? Cal aïllar a Israel, trencar tot tipus de relació.
P. Portem mesos vivint un genocidi en directe, però a l’inici la ciutadania no eixia al carrer (o ho feia poc). S’ha vist a Alcoi per exemple, durant mesos a les concentracions hi havia poca gent, en canvi a la que es fa després de la teua detenció, s’ompli la plaça. La flotilla ha fet alguna cosa en aquest sentit i ha influit en que la gent es mobilitzara?
R. Hi havia dos objectius amb la flotilla. Un material, que era pressionar un acord per a que paren i l’altre immaterial que busca fer conscient a la humanitat del que està succeïnt pot condicionar una situació de guerra perpetua, i és un perill perque pot passar també a altres parts del món si es permet l’actuació de Netanyahu saltant totes les normes i acords internacionals. És un intent de posicionar la situació on es mereix i que la societat civil pressione per a que els governs hagen de fer un aïllament.
P. Hi ha veus crítiques que asseguren que la flotilla era una instrumentalització política i una pantomima o inclús un intent de desviar l’atenció d’altres qüestions...
R. Qualsevol burrada pot aparèixer. Hi ha molta gent que es creu bulos. Els mitjans tenen molts interessos, el lobby sionista té infectats molts mitjans i moltes personalitats, com Ayuso, per exemple. Si et fixes es reprodueixen els mateixos discursos d’Israel. Alguns dient que teniem llaços amb Hamás. És tot una campanya feta per Israel i que molts mitjans de dretes utilitzen, encara que son fàcilment contrastables. Però, realment, és una burrada pensar açò: no hi ha finançament darrere, som gent voluntària i tot ho fem gràcies a les donacions. Com diu Rufián: “La contaminació mediàtica és un problema de salut pública”.
P. Per què hi ha un problema a l’hora de reconèixer que parlem d’un ‘genocidi’?
R. Hi ha un problema principal d’innercia, perquè porten molt de temps negant-ho i perquè molts partits d’esquerres han parlat de Palestina molt abans de que esta situació es tornara així. Però, sols hi ha que mirar les xifres d’assassinats, i sabem que son molt superiors, algunes fonts asseguren que fins i tot podríem estar parlant de 10 vegades més del que han dit. Osiga que podríem estar parlant d’unes 700.000 persones assassinades. Encara no sabem la dimensió de com és de greu. Negar el genocidi és una tàctica política mal pensada i infravalorant les víctimes, però caurà pel seu propi pes.
P. Què opines després del viscut de l’acord de treva dirigit per Trump?
R. Serà temporal. Si en algun moment van tindre el trio de las Açores, ara tenim el ‘trio de los horrores’: Trump, Blair i Netanyahu. La fiabilitat és pràcticament 0, durarà poquet. Israel buscarà una excusa com fa sempre per saltar-s’ho. A Gaza s’ha viscut com un xicotet triomf i un respir, però serà temporal.
P. No aprenem de la història i dels errors del colonialisme...
R. Abans el colonialisme era més radical, ara tenim factors d’interesos econòmics, pel que aquest és més difús. Les multinacionals i la globalització i els lobbies al govern fan que hi haja una realitat econòmica, però hi ha situacions aberrants igualment. Noo aprenem perquè no volem. Hi ha factor econòmics i psicològics.