LV Com va ser la teua incursió en el món de la Festa alcoiana?
J.M.M. Els meus primers anys van ser una mica dubtosos, ja que els dos primers com a fester vaig formar part dels Maseros, ara fa 21 anys. Però a poc a poc, la marxa mora va anar fent-me més estímul que el pasdoble i vaig decidir així passar-se al bàndol de la mitja lluna, concretament als Bequeteros, d’on forme part des de fa 19 anys.
LV En quin moment i com et vas plantejar ser el Capità Moro dels Bequeteros?
J.M.M. Només cinc anys més tard d'ingressar en la filà vaig tenir la gran sort de fer de cap de l'esquadra de blancs i arrancar així la desfilada de l'última Capitania dels Bequeteros. En només 14 anys he passat, com aquell que diu, de cap a Capità, això és impensable. A partir d'aquell moment vaig prendre el meu propi protagonisme en la filà, ostentant diferents càrrecs i responsabilitats. I açò va ser especialment senzill pel fet que els Bequeteros constitueixen, tradicionalment, una petita família amb tan sols 83 membres i un fons fester molt gran.
Poc temps després vaig formar part d'una nova il·lusió compartida, com va ser representar un dels efectius de la ‘esquadra d'enmig'. A partir d'aquell moment, només un parell d'anys més tard, van començar a assaltar-me els comentaris d'alguns companys que em proposaven com a candidat per a la pròxima Capitania bequetera.
Aquest pensament poc a poc es va fiançar,i aleshores vaig recordar alguna cosa molt més anterior. Quan jo era un xiquet, en ma casa i amb el meu pare, ja en aquell moment comentavem la il·lusió que suposaria fer de Capità en la ciutat d'Alcoi. Encara que no negavem les dificultats que tot açò suposaria, i per açò ens limitavem l¡objectiu a la localitat de Banyeres, on residíem quan jo era xiquet.
Aquest record de la infantesa i del meu pare, unit a una gran quantitat de comentaris d'ànim i l’embranzida que anava creixent en el si de la filà, van començar a convertir-se en una realitat que a poc a poc es mostrava més propera a mi i a la meua família: la meua dona Isabel i els meus fills Sofia i Kiko.
LV Com va reaccionar la familia?
J.M.M. Quan ho vaig comentar per primera vegada a casa ningú va poder ocultar la seua sorpresa i, evidentment, els seus dubtes. Principalment la meus dona Isabel, el suport més gran que he tingut en aquesta aventura. Ella es va mostrar prudent des del principi malgrat ser més festera que jo mateixa. Encara així, no vaig dubtar i vaig aprofitar el moment que es presentava com una oportunitat única en la vida. Em vaig assegurar de tenir a tota la filà darrere, recolzant-me, i especialment al meu amic Juan com a Primer Tro per a compartir aquesta aventura. L'Assemblea va corroborar aquest suport, designant-me com a Capità el passat 2008 i iniciant així el que ha sigut fins ara un somni.
Una vegada fet oficial era el moment de posar-se a treballar per aquesta il·lusió que començava a ser compartida i una mica ja realitat. La meua dona Isabel ha sigut el pilar fonamental sobre el qual s'ha sustentat aquesta Capitania. Jo mateix sóc fester perquè la meua dona és festera. La il·lusió a voltes ens fa fer bogeries, però veus que tot va bé quan totes les coses que fas perquè un desig puga convertir-se en realitat acaben involucrant a molta més gent pel camí.
El fet que tots compartisquen la teua il·lusió, que aquesta es transmeta. Açò fa que encara et sentes millor i més abrigallat.
LV Sobre quins pilars reposarà la Capitania dels Berberiscos 2012?
J.M.M. Sense donar massa detalls, podem dir que el boato recrearà l'entrada dels moriscs a un vergel, un paradís que els ha costat molt esforç conquerir de la mà d'un guerrer i d'un boato format per una barreja de música i color. El nostre principal objectiu serà gaudir de la batalla guanyada.
José Moiña ha sigut l'encarregat dels dissenys dels vestits, tant del Capità com del seu boato. Ací no vaig tenir dubtes a escollir a Moiña perquè plasmarà la meua il·lusió, ja que es troba en un dels millors moments de la seua carrera, en el qual ha abastat ja l'experiència. Sap molt de festes i té tots els mitjans i les formes per a fer-ho tot possible. Ell ha sabut suplir la inexperiencia del que s'enfronta per primera vegada, i única, a un càrrec d'aquesta envergadura.
Estaré acompanyat per deu amics, deu emirs, entre els quals es troba el meu fill Kiko. La meua dona Isabel i la meua filla Sofia seran la dues dames de la cort musulmana, qui al seu torn rebran l'abric d'altres deu dames.
A més, entre 9 i 10 bandes acompanyaran als Bequeteros durant la seua entrada a la ciutat d'Alcoi. Quatre d'elles específicament en el boato del Capità, entre les quals destaca la banda del Campello, que interpretarà una peça de Saül Gómez dedicada a aquest càrrec: Belsai. Aquesta obra va ser escrita pensant precisament en la meua dona Isabel.
En total, entre músics i festers, unes 1.350 persones m’acompanyaran en aquest càrrec.
LV Quin desig tens per a aquestes Festes?
El meu desig per a aquestes Festes de Moros i Cristians és que es produïsca aquesta conjunció perfecta entre música, públic i sol que tots esperen. Que tota aquesta il·lusió dipositada durant mesos cale en el públic i que tots puguen participar d’aquesta gran concert que és una Entrada de Moros i Cristians com les que vivim a Alcoi, no solament gràcies als càrrecs sinó a totes les filaes en conjunt.