Judici a Camps o #judiciCamps

Des de primera hora del matí de dilluns Facebook i Twitter bollien amb referències al Molt Honorable i als seus amiguets de l'ànima. Les crítiques repetides des de fa mesos, anys, ara cridaven amb més força demanant un mínim de dignitat política i humana. D'eixa que sabem de sobra que no en tenen. Fins i tot Xavi Castillo prenia la paraula, més enllà de l'altra vorera dels jutjats i s'encarregava de posar la nota dolça de la jornada amb el seu 'Veriueu-ho'.

Portades de diaris, digitals de tot arreu, ràdios i informatius de televisió feien el propi amb més o menys rigor (Canal 9 a banda). Però el vertader judici a Camps, el que molts hem viscut aquesta setmana ha estat el #judiciCamps.

Les primeres notícies anaven arribant 'rebotant' click a click. Qui acompanyava a Camps? Reia encara permanentment? Quin rellotge portava Costa? Anaven junts, encara? Tot i això, amb "l'emoció" del primer dia i les ganes de veure a Camps assegut a la banqueta, la constitució del jurat es va engolir les primeres 24 hores i ja s'ens feia veure que açò 'no anava a ser com en les pel·lícules'.

Però dimarts ja tocava. La foto més esperada (pel moment), Camps i Costa junts, vestit amb vestit, s'enfrontaven al jurat. La primera imatge d'ambdós, la que ells mateixos van intentar evitar sense èxit, va córrer per la xarxa a una velocitat de vertigen. Ja en teníem ganes d'aquesta des de feia molt de temps. Hem d'admetre, que després del que hem vist la primera setmana, aquesta fotografia junt amb les escoltes telefòniques que tant ens han fet gaudir han estat el més emocionant amb diferència.

Ara només quedava escoltar les primeres paraules de l'ex-president. Però res no va canviar. Francisco Camps va extrapolar fins l'infinit el talant que l'ha caracteritzat tot aquest temps. La prepotència que acompanyava el seu somriure va rebolicar a més d'un. El patetisme més evident i la vergonya aliena s'apoderava dels contactes del meu Time Line a Twitter. Res no ha canviat en tot aquest temps, i Camps ja es va encarregar de recordar-nos la seua majoria absoluta aconseguida el passat mes de maig.

Lamentablement, el meu TL que a hores d'ara segueix bollint i dedicant enginyoses sentències a Camps no és representatiu de la societat valenciana. Sí ho és en certa manera, i sembla que cada vegada més, però a passes curtes i fermes. Tot i això, el gros de les meues veïnes i veïns segueixen justificant el fet que només foren "quatre vestits". El fet que tot un Estat estiga pendent del 'circ valencià' sembla no convèncer del tot.

Però encara que després dels primers dies la desil·lusió amb el #judiciCamps s'ha fet evident entre molts sectors, seguiré "traient pit orgullosa" de tenir un ex-president imputat a qui no he votat. I espere que la justícia faça el propi per retornar-nos una mica del respecte que molts valencians ens mereixem.