La batalla de Lepant: una gesta Mediterrània i l'herència alcoiana

La Batalla de Lepant, lliurada el 7 d'octubre de 1571 a les aigües de l’actual golf de Patres, és un dels episodis navals més transcendents de la història universal. Més enllà de la victòria militar de la Lliga Santa sobre la flota de l'Imperi Otomà, el combat va ser percebut a l'època com la salvació de la cristiandat occidental i va infondre una moral inigualable a les potències europees. No obstant això, per a la ciutat d'Alcoi, aquesta gesta llunyana es va convertir en una història íntima, marcada per un alcoià discret però influent: Joan Lluís d'Alzamora, i la relíquia sagrada que ell va portar a la seua terra.

Don Joan d'Àustria: el capdill i la Fe

El context de Lepant era de màxima tensió. L'expansió otomana pel Mediterrani era incessant i la conquesta de Xipre (pertanyent a Venècia) l'any 1570 va ser la gota que va fer vessar el got. El Papa Pius V va impulsar la creació d'una gran coalició catòlica, la Lliga Santa, integrada per Espanya, Venècia, els Estats Pontificis, Gènova, el Ducat de Savoia i Malta. L'objectiu no era sols defensiu, sinó proactiu: destruir la flota otomana.

Al capdavant d'aquesta formidable aliança de galeres i homes de guerra, Felip II hi va posar al seu germà natural, Don Joan d'Àustria. Amb només vint-i-quatre anys, Don Joan era un líder jove però dotat d'un carisma que electritzava les tropes. La seua preparació militar, encara que limitada, es va veure compensada per una audàcia i una fe inquebrantables. Des de la seua nau capitana, la galera Real, va ordenar que es desplegaren els estendards de la Lliga, presidits per un gran crucificat i el símbol més sagrat que duien amb ells: una còpia del Sant Sudari de Torí (la Sàbana Santa)

Aquesta còpia, coneguda des d'aleshores com la "Sàbana Santa de Lepant", va ser un regal personal del Papa Pius V a Don Joan d'Àustria com a talismà i símbol de la benedicció divina contra l'enemic musulmà. Es va creure que aquest llenç sant, que es considerava que mostrava el rostre de Crist, havia de protegir el cabdill i garantir la victòria. La batalla va ser brutal i sagnant, amb un xoc frontal d'unes 400 galeres, però la victòria cristiana va ser rotunda, trencant el mite de la invencibilitat turca i consolidant Don Joan com un heroi llegendari.

Joan Lluís d'Alzamora: el secretari alcoià

La història de Lepant es connecta de manera extraordinària amb Alcoi a través de la figura de Joan Lluís d'Alzamora i Pérez de Requena (nascut a Alcoi a principis del segle XVI). Alzamora havia emigrat de jove a Madrid i, a través de les seues connexions, va ascendir en l'administració de la Corona fins a obtenir el càrrec de secretari de Don Joan d'Àustria.

La funció de secretari real en aquella època anava molt més enllà de la mera tasca administrativa; implicava ser un confident, conseller i la mà dreta del príncep en tots els afers polítics i militars. Alzamora, per tant, va estar present en el cercle més íntim del comandament de Don Joan durant la preparació de la Lliga Santa, l'embarcament a Messina i, crucialment, durant la batalla. Va ser testimoni directe de la tensió, la pregària fervorosa abans de l'abordatge i l'alegria desbordada de la victòria.

En reconeixement als seus serveis i la seua lleialtat, o potser per un acte de profunda fe compartida, Don Joan d'Àustria va decidir atorgar al seu secretari alcoià la custòdia d'aquell preuat llenç que havia capitanejat la Lliga: la còpia de la Sàbana Santa de Lepant.

La relíquia a Alcoi: un llegat per al Sant Sepulcre

Joan Lluís d'Alzamora va conservar aquesta relíquia amb gran devoció. L'any 1599, l'alcoià o la seua família després del seu traspàs (Alzamora va morir el 1583, i la relíquia va passar al seu nebot Vicent Joan, que va completar la donació), va prendre la decisió d'atorgar-la a la seua ciutat natal, Alcoi.

El lloc triat va ser el Monestir del Sant Sepulcre de les Germanes Agustines Descalces, que s'havia fundat recentment, l'any 1596, com a reparació pel robatori de les formes consagrades que havia patit l'església de Santa Maria. L'entrega de la Sàbana Santa al monestir no sols va enriquir enormement el patrimoni espiritual de la ciutat, sinó que va servir per a aconseguir el jubileu per a la capella, convertint-la en un centre de pelegrinatge i devoció.

La història de la relíquia i el seu origen militar està fins i tot inscrita, segons els cronistes, a la part posterior de l'arca de fusta que la conté. A més, el llenç mateix presenta una inscripció en francès antic datada el 1571 que el certifica com a "el veritable retrat del Sant Sudari" de la capella de Chambéry, reforçant el seu caràcter d'autèntica còpia de l'època.

Hui, la "Sàbana Santa de Lepant" està a Alcoi com el record més tangible d'aquesta època. Es pot venerar a la Capella del Jesuset del Miracle de l'Església del Convent del Sant Sepulcre (de clausura). Així, el llegat de Don Joan d'Àustria, la fe que va acompanyar la victòria de Lepant i, sobretot, la memòria de l'alcoià Joan Lluís d'Alzamora, continuen vius, unint la  ciutat valenciana amb una de les grans epopeies de la història europea.