Entrada Mora
Capità Moro
Muyahid va ser un alt funcionari del temps del califat Amirian, que posseïa coneixements profunds de filologia àrab. L'any 1011, va convertir Dénia en la primera taifa a encunyar moneda. El regne musulmà de Dénia era menut, però incloïa algunes comarques molt fèrtils i ciutats entre les quals hi havia Bairén, Orba, Altea, Callosa, Sagra, Cocentaina i Bocairent. Muyahid va acollir importants intel.lectuals, sobretot escriptors i ulemes, que fugien dels conflictes cordovesos, on ell s'havia educat a la cort d'Almansor. El gran poeta i narrador Ibn al Jatib va elogiar el poder marítim de Muyahid, que l'any 1015 va iniciar la conquesta de les Illes Balears.
Tota la capitania Taifa ha girat al voltant d'aquesta cabdal figura de la història de la comparsa. La narració aparenta estar treta de les escriptures de Ibn al Jatib, ja que el mateix va narrar aquesta epopeia i entrada triomfal de Muyahid a Ontinyent. Enguany, a més, donada la celebració del 150 aniversari, la comparsa s'ha bolcat en la preparació del càrrec. Els Taifes participen activament en les festes d'Ontinyent des de 1976
El capità, Ximo Segura Cortés, i el seu seguici han aconseguit projectar un passatge històric lligat a la conquesta de terres insulars. En primer lloc, els estendards onejant al vent, lluint la mitjà lluna que brilla al voltant del lleó, han obert la desfilada. L'esquadra dels capitans sarraïns de la festa de moros i cristians dels últims anys, ha lluit els seus respectius abillaments, s'entreveuen els carrers als sons de la marxa mora "L'entrà dels Moros interpretada per la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi i dirigida per Angel Luis Ferrando. Tot seguit, la Real Villa acollir l'insòlit espectacle ple de color i música de la Batukada "Batukem" de la nostra ciutat, amb les danses aguerrides del Ballet Màster i la interpretació del sacrifici humà.
Sense donar treva, El discurs cromàtic d'inspiració africana és el conductor de l'escena amb el soroll dels tambors i el retorn de les tribus; un color aportat per dues esquadres de singulars inspirades en la seva fauna. Utilitzant elements inspirats en el lleó, és converteix en l'escorta africana del capità, amb l'exotisme del seu abillament i el maquillatge. La música de les marxes mores "Jusà" i "Xavier el Coixo" ha estat interpretades pel Grup de Dolçainers i Tabaleters "El Regall" i una formació de metall, dirigits per Ferran Sanchis Gandia. Posteriorment, taifes a la gepa dels camells, formant la cavalleria de les sorres.
Dues esquadres espectaculars i guerreres. Els seus dissenys estan inspirats en els colors, forma i ornamentació taifes. Són els tuaregs del desert, rememorant l'encant de llegendes i contes narrats en els oasis, acompanyats per l'Agrupació Musical de Agullent, sota la batuta de José Antonio Casanova Insa interpretant les marxes mores: "Als berebers" i "El Kabila".
Després, ha arribat la lluentor i l'espledor del triomf de Muyahid Al-Amin, en la persona del capità, al capdavant de les hosts moravites. La conquesta de les terres insulars mostren la victòria amb el ballet del Centre de Dansa Òpera, entorn dels tresors i riqueses; una impressionant visió on 20 ballarines i ballarins ens ofereixen l'eufòria d'una població exultant que realitzen una coreografia de gran dificultat en què es combinen diferents passos acrobàtics en parella. El generós botí atrapat als enemics, és custodiat i guiat pels seus guardadors, abillats amb nobles teles i poderosos turbants, que confereixen a l'escena serietat i seguretat, enfront dels víctor i aclamacions del poble al voltant del poder del Lleó. La música de les marxes mores: "No ho fare més" i "Àliga interpretades pel Cercle Musical Primitiva Albaidense" El Camell"dirigit per Saül Gomez Soler.
A la formació han quedat integrades les filles del Príncep de Creients, Beatriz Segura genets un bell Alazir i Lorena Segura dirigint la formació que precedeix el gran caiguda, Capità de les hosts moravitas Ximo Segura Cortés.
Port noble i gales de luxe per a tan selecte grup armat integrat per la Penya "Desastre". Integra aquesta formació masculina els amics del propi capità, trobant-se Pepe García Morales, als compassos de les marxes: "Chimo" i "Moros Verds". El teló del imaginatiu passatge la crea una esquadra bella i inquietant, com ho són les components de la "Penya Trabuqueres". Fast, llum i segell taifa per tancar l'escena de magnificència, misteri i plasticitat. L'esquadra femenina és al costat de la masculina integrada per les Penyes "Santa Seu" i "El Sabre", amb vestit de gala, les que posen el digne colofó, a la remembrança històrica dels successos ocorreguts en el segle XI.
Una vegada acabat el pas de la capitania, ha sigut el torn de les comparses sense càrrec. Per ordre, els Barbarescs, Moros Marins, Xanos, Omeyas i Benimerins; i tot per preparar el pas a la comparsa que ha ostentat l'honor i privilegi de l'ambaixador i l'abanderat en el 150 aniversari de les festes de moros i cristians d'Ontinyent.
Ambaixador i Abanderat Moros
Pot dir-se que la comparsa dels Abencerrajes d'Ontinyent ha aconseguit dur a terme una posada en escena i imaginativa, pròpia de la tradició dels abencerrajes (que es correspon amb el nom castellanitzat amb el que es coneix al llinatge nobiliari que des del nord d'Àfrica va arribar a la península ibèrica a l'aleshores Regne de Granada governada pels natzarís Els Banu Sarrai.
La primera part del càrrec ha estat oberta amb el banderí de la comparsa, portat per Juan Antonio Boluda; vestit de gal·la i acompanyat de xiquets. L'espectacle de foc que, tot seguit, s'ha pogut observar i que ha entusiasmat el públic present, estava a càrrec del grup l'Esclat i representava l'energia. Tot seguit, les ballarines del Ballet de Màsters, han escenificat una sèrie d'animals salvatges, vinculats a la tradició de la comparsa. Açò, ha estat acompanyat del grup de percussió "Batukem" d'Ontinyent, que ja havia aconseguit una notable presència ja en la capitania i que ha interpretat un seguit de ritmes africans. El cavall negre conduït pel Cap Batedor Carlos Segura, ha obert una de les esquadres especials i tot acompanyats per la músic e la Societat Instructiva Musical de Benigànim, que ha interpretat "Jamlajam" i "El President".
A segona i la tercera part han estat entrades en presentar el pelegrinatge dels abencerrajes des del nord d'Àfrica fins a la península ibèrica. Ha predominat la presència dels rojos i negres que simbolitzen la lluna i el sol companys de viatge dels abencerrajes en la seua emigració. El Ballet Ópera ha presentat un dels plats forts del càrrec amb el ball els Papirs. Representa la importància de l'escriptura en forma de Papirs. 12 ballarines, avancen amb dinàmics moviments i amb un impressionant vestuari, el qual canvia per moments formant les grans fulles escri