El dia de la Nakba se celebrà oficialment des del 1998, quan es va complir el 50 aniversari de l’inici de l’èxode palestí, el qual ha deixat a milions de persones repartides arreu de Síria, Jordània, Líban, la Franja de Gaza o Cisjordània.
El Col·lectiu 8 de març presenta un documental on es mostra el dia a dia de l’ocupació israeliana des del punt de vista de les dones palestines.
Després de la Segona Guerra Mundial, l’ONU desmantella el Mandat Britànic de Palestina i promou la fundació de l’estat d’Israel, que s’expandeix a costa de l’expulsió massiva de la població autòctona. Per tant, el dia del naixement d’Israel, el 14 de maig, és una de les dates més importants (i tristes) del calendari palestí, més coneguda com la Nakba, “catàstrofe” en àrab, ja que marca el punt d’inici d’aquest èxode palestí que, per desgràcia, encara dura hui i que ha obligat a milions de persones a deixar enrere la terra que els va veure nàixer.
“Filles de la Nakba” és el títol del documental que es presenta, precisament, el 15 de maig a les 19:30 al Club d’amigues i amics de la UNESCO a Alcoi i que relata la dura història d’una sèrie de dones palestines que, en el seu dia a dia, han de sofrir les contínues vexacions, maltractaments i menyspreus de les tropes israelianes, a més dels problemes que se’n deriven del fet d’haver de (sobre)viure a una societat històricament patriarcal.
El públic assistent podrà gaudir, a més a més, de la presència de la directora, Estela Falastin, qui explicarà l’objectiu principal d’aquest documental: promoure la llibertat, la igualtat i el dret de tots els palestins a tornar a la “casa” que els va ser arrabassada injustament ja fa més de 70 anys.
Un documental necessari per a conéixer aquelles realitats que, moltes vegades, no podem (o no volem) veure. Una oportunitat única per a descobrir que, ací, a Occident, no som tan diferents d’aquells que habiten indrets llunyans dels quals escoltem parlant de tant en tant per televisió i que, de certa forma, creiem que no va amb nosaltres perquè “està molt lluny”. Ara, però, aquesta realitat “està ben a prop” i ja no hi ha excusa per a tancar els ulls. S’ha d’anar a veure “Filles de la Nakba”.