La ciència a escena

Al llarg de la història, l'ésser humà sempre ha cercat millores en la seua societat. En primer lloc, abandonaren la vida nòmada i s’endinsaren en un etern sedentarisme d'on encara no havem eixit. També va ser molt important el pas de la caça a la recol·lecció, la invenció de la ramaderia i l’agricultura, així com el control del territori, de la meteorologia i tots plegats baix l’atenta mirada de Déu perquè, quan no hi havia ciència, tots ulls anaven al cel i tots sabem qui habita allí. Quan els fenòmens eren inexplicables objectivament, l’ésser humà buscava consol en la religió, la tradició, els miracles i la culpa era sempre del dimoni: pandèmies, fam, terratrèmols, pesta, etc. Perquè “si no estem prop de Déu, mira què ha passat”.  Ara bé, l’avanç de la ciència ha permès conèixer, estudiar, datar i explicar molts fenòmens que fins no fa molt de temps, eren completament inexplicables. 

Així doncs, trobem dos grans fenòmens històrics relacionats amb la ciència que han canviat per complet la humanitat. Com bé havem dit abans, el pas cap al neolític va ser fonamental en el desenvolupament de la societat, però quin és l’altre gran moment per a l’ésser humà? En particular parlem de la Revolució Industrial, el fet històric més destacat des del primitiu neolític, a més a més, la gran eclosió industrial va provocar canvis molt importants en la nostra societat i convé destacar que, al segle XIX trobem el major desenvolupament científic de la història. La màquina de vapor no sols va suposar un motor per a la indústria i el transport sinó també, la gran explosió d’altres invents com la fotografia, telègraf, telèfon, anestèsia, electricitat, etc. Ben mirat, trobem invents científics que pensàvem havien estat tota la vida però, alguns fa menys de cent anys que els tenim!

En efecte, els avanços científics han evolucionat a mesura que la nostra societat ha evolucionat i han permès també que la nostra societat es desenvolupe això és, un binomi inseparable. Ara bé, havem tret a Déu d’aquesta equació? Per a res! Que no siga el dimoni el culpable de tots els mals, no justifica que no hi haja un ésser suprem. Qui considere necessària la figura d’un Déu suprem és ben respectat, però gràcies a l’avanç de la societat, ara ja cadascú ocupa el seu lloc com cal: Déu al cel, la humanitat a la terra i la ciència a escena.