La delirant visió del món de QUAVITAE

Després de huit dies de juí m'he quedat bocabadada amb la fantasiosa visió que te QUAVITAE de si mateixa. Són magnífics gestors, molt diligents abans, durant i després de pandèmia. No tenen dubte que tenien personal suficient perquè complien les ràtios, i si de cas, era el personal qui havia de ser un poc més eficient. Totes les decisions organitzatives que prenien ho feien pensant en el benestar dels seus residents, que estaven ben atesos i cuidats. Que entrara el virus i en mes i mig moriren 74 residents ha sigut mala sort i, total, eren persones molt majors i malaltetes i anaven a morir igualment.

Doncs que em perdone QUAVITAE, però no m'ho crec. Tampoc és que crega que hi ha algú concret assegut a l'ombra, acariciant un gat pelut i negre, que entre rialles malvades decideix que lliguen als majors al llit, que no els tracten de les úlceres, o que òbriguen les portes de par en par perquè entre el virus desbocat en la residència.

La realitat és molt més senzilla: és una empresa cobdiciosa i ha actuat com a tal, convertint-lo tot en numerets a favor, per molt que l'advocada de QUAVITAE s'haja ofés quan li ho han dit en el juí. Cobren més de 2.500 euros per cada plaça de la residència però després apuren tot el que poden en les ràtios de personal perquè en complir en el mínim legal tenen prou. I han perdut la meitat de clients en molt poc temps i no valoren res més que la mala sort perquè, total, ja comptaven que els perdrien i saben que tenen altres tants amb necessitat d'accedir al seu servei, al preu que siga. Saben que és difícil que un jutge valore l'avarícia d'una empresa. I el cinisme és tal que no sols neguen tindre interés econòmic sinó que diuen que qui busca diners són els 18 familiars impulsors de la demanda.

Després d'escoltar tot el que s'ha dit en el juí, jo ho tinc més que clar. L'arribada del virus ha posat en evidència que tant de temps quadrant els números a favor ha deixat finalment els majors desprotegits davant la pandèmia. I moriren 74 persones que podrien haver mort en un altre moment i d'una altra manera.