El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Sergi Rodríguez, portaveu de Guanyar Alcoi

Sergi Rodríguez

"La Festa" En femení i en majúscules

La Festa és un signe d’identitat que defineix part de la personalitat d’un poble. La nostra festa, la de moros i cristians, té arrels que venen de be…

La Festa és un signe d’identitat que defineix part de la personalitat d’un poble. La nostra festa, la de moros i cristians, té arrels que venen de ben lluny. Ha estat present als carrers i als sentiments dels alcoians i alcoianes al llarg dels temps, passant aquest legat de generació en generació. S’ha transmés així una estima per allò que ens és propi, per allò que entenem com un signe d’identitat, com ho són també la nostra llengua i la nostra cultura.

Hi ha qui sent aquesta estima des de les seues creences religioses pel significat religiós que té la Festa. Hi ha també qui estima la Festa pels seus sentiments de pertinença a un poble sense necessitat de tindre cap creença religiosa i hi ha qui simplement vol gaudir d’una festa que és esplai i diversió. Però tant uns com altres ens uneix un mateix orgull de formar part d’una tradició que ens fa ser col·lectivament un únic cos. La Festa és per a tots alegria i sentiments, una expressió de la nostra manera de ser.

Al llarg d’aquests temps, la Festa ha anat canviant al mateix temps que han canviat les connotacions socials. S’ha adequant per anar al mateix pas de la societat que avança. En una lluita constant entre allò que es vol conservar com a tradició i allò que es vol incorporar per resoldre les contradiccions entre el model de Festa i el model social de cada època. I com no pot ser d’una altra manera el model de Festa ha de canviar al mateix temps que canvia el model de societat, ja que és la gent del poble la que en cada moment protagonitza la Festa.

Des de fa massa temps aquesta lluita s’ha donat per a fer possible la participació de la dona en la festa que fins fa poc era un espai exclusiu dels homes, tenint les dones expressament vetada la seua incorporació. La tradició frenava aquesta incorporació i la societat espentava per fer-la possible. Gràcies a dones valentes com Núria Martínez i Hermínia Blanquer que donaren el primer pas per normalitzar la presència femenina en la Festa i que s’enfrontaren amb molta valentia a la reacció d’aquells que ho volien impedir, es va iniciar un moviment imparable, protagonitzat pel col·lectiu cívic Fonèvol, que 20 anys després ha donat els fruits que ara gaudim.

Una Associació de Sant Jordi poc donada als canvis amb l’excusa de la defensa de la tradició que pretenia mantenir l’hegemonia masclista i patriarcal de la Festa i un govern local temerós i poregós, que no ha volgut intervenir en assumptes «delicats» per molt justos que foren, van retardar en molts anys la normal incorporació de la dona a la Festa. Malgrat tot, la participació de la dona en la festa va sent una realitat. Però ni l’Associació ni l’alcaldia poden apropiar-se del protagonisme d’uns canvis que han sigut únicament i exclusivament aconseguits per la lluita incansable de les dones festeres alcoianes.

Finalment, allò que era de sentit comú en una societat que reclama la plena igualtat entre homes i dones a tots els espais socials, va obrint-se pas i, malgrat que encara són percentualment poques, les dones ja s’incorporen de ple de dret i en igualtat de condicions a la Festa d’Alcoi. Perquè la festa és d’Alcoi, del poble d’Alcoi, no d’un grup, ni d’una associació, ni de les «filaes», ni dels festers. És del poble d’Alcoi.

I això implica també major participació ciutadana en les festes i la necessitat d’adequar-nos a eixa major participació per fer de la festa un espai on capiguem totes i tots. La participació ja ve augmentant considerablement als últims anys, i l’espai va quedant-se encorsetat. Tenim nous reptes que entre l’Ajuntament i amb qui té delegada l’organització de la festa, l’Associació de Sant Jordi, han de ser capaços d’aconseguir. El repte d’avançar per fer-les més igualitàries i participatives, d’incentivar alternatives de participació a les tradicionals de la trilogia, d’evitar el col·lapse de les «filaes» que per excés de festers fan de dificilíssima governabilitat les mateixes i un fum de nous problemes que hem de començar a intentar solucionar.

No vull acabar aquestes reflexions sense felicitar als nostres grups de dolçainers i tabaleters per la iniciativa que van tindre de fer una «entraeta» popular que va ser tot un èxit de participació. També al grup de Danses Carrascal per la convocatòria popular per ballar al carrer la «Dansà d’Alcoi» el dia de Sant Jordi. Uns exemples de com es poden fer més populars les nostres festes amb alternatives que l’Ajuntament ha de potenciar.

Des de Guanyar volem manifestar el nostre més sincer reconeixement a aquelles primeres dones que s’alçaren per reivindicar el seu lloc en la festa i a Fonèvol per la seua lluita constant per trencar unes barreres que incomprensiblement encara impossibilitaven la incorporació de ple dret a les dones en la Festa. No han sigut ni les ordenances de la festa que l’associació dictamina o el permís dels homes, sinó la valentia, la constància i la determinació ferma d’aquestes dones qui les ha fet possible. Alcoi té un deute amb elles i l’Ajuntament les hauria de fer un reconeixement institucional com es mereixen.