La força de la cultura i educació palestines...

Parlar de la cultura palestina és endinsar-se en un univers infinit. Donar dades i xifres seria fàcil, però no es donaria la perspectiva de l'incalculable valor que té. Si ens centrem en els últims anys de la cultura palestina, aquesta estaria envoltada de força, ràbia i bellesa continguda. La lluita per la supervivència, pel crit en veu alta d'una atroç ocupació ha generat els mes bells i durs relats que han enriquit la cultura palestina. Veus com les d'Edward Said o el gran poeta Mahmud Darwist donen vida amb les seues paraules a aquesta resistència a l'oblit. La música, veu del poble, no és menys important. Rim Banna, Washem, Karloma apropen amb les seues melodies el dolor i la lluita a l'oient actual. També és ric el seu folclor, amb el Dabke palestí com el seu major exponent.

Palestina posseeix, a pesar de l'ocupació, dues grans universitats, Al-Najad a Gaza i Birzeit a Cisjordania, que alimenten i engrossen cada dia més la llista d'artistes lliures i preparats per a la lluita, no amb bales sinó amb Notes i Paraules. Palestina és un dels països que més lluita per l'alfabetització de la seua població. És errònia la concepció d'una educació marcada per la religió, per la discriminació de la dona o pel buit contingut en els estudis oferts. Gaza, amb 1.500.000 habitants, a pesar de la gravetat de la situació i l'inacabable assetjament sofert a mans de l'exèrcit israelià, té 640 escoles amb aproximadament 440.000 alumnes.

L'alfabetització de la dona a Palestina va arribar al 89% al any 2006. La major part dels adolescents parlen una llengua estrangera, normalment anglés, però també francés o castellà. També es important l'ensenyament musical. Jerusalem est, té un dels millors conservatoris del món àrab i produeix músics reconeguts mundialment. No hi ha pobles a Cisjordania o Gaza que no tinguen una petita o gran banda. Podrà una vegada més la força de la raó vèncer? Esperarem que sols siga una qüestió de temps.

Per altra banda, la raó de la força del exèrcit israelià fa que no siga una tasca fàcil per a la població palestina creuar Cisjordania. Blocs de formigó, munts de terra, trinxeres, tanques, controls militars amb cues interminables..... formen part de un complex sistema de restriccions que Israel els imposa a l'hora de desplaçar-se per la seua pròpia terra . A aquestos impediments físics, s'afegeixen els insults, els colps i un llarg llistat d'abusos per part del soldats israelians. Una humiliació constant, arbitrària, que impedeix als palestins i palestines entrar o eixir d'una ciutat, treballar, anar a l'escola o arribar a temps a un hospital. Tot aixó baix el pretext de la seguretat d'unes colònies il·legals segons el Dret Internacional, que fragmenten més encara el territori palestí. El colons jueus, per contra, disposen d'una exclusiva xarxa d'autopistes, túnel i passos elevats que els permeten recórrer en només uns minuts el que per als palestins es converteix en un trajecte d'hores, si aconsegueixen sobrepassar els punts de control.

Xavier Ribes