Ara fa uns dies l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó va impartir a la ciutat un curs sobre claus i tècniques d'escriptura. Una de les persones assistents a aquest curset, la jove periodista alcoiana Núria Agulló, ens explica com va ser aquesta experiència i què li ha quedat fruit d'aquestes hores amb Isabel-Clara Simó.
-
"D'aquí a sis mesos tornaré a Alcoi per llegir les vostres novel·les". Amb aquest discurs carregat de motivació i confiança s'acomiadava Isabel-Clara Simó dels alumnes que vam assistir al curs impartit per l'escriptora la passada setmana. Tot i la il·lusió que posàrem tant els assistents com la mestra, tres dies no van ser suficients per aprendre les claus i les tècniques de l'escriptura. I és que la teoria ajuda però sense practicar, provar, rectificar, esborrar i tornar a començar, cap de nosaltres arribarà a publicar una novel·la. "No es guardeu el que escriviu, mostreu-ho!", deia l'escriptora quan algun dels alumnes comentava que feia contes d'amagades.
Consells com aquest van ser apuntats i subratllats en les llibretes dels aprenents d'escriptors, que moguts per les ganes de saber més coses, d'escriure contes per a nens o de redactar millor llistes de la compra, vam passar tres vesprades ben fructíferes a l'Àgora d'Alcoi. A pesar de que la mestra va ser la mateixa Isabel-Clara Simó, van aparèixer a l'atmosfera creativa del moment textos i fragments escrits per Jean-Paul Sartre, Sam Savage, Viginia Woolf o Thimbal Ducleaux. Amb l'energia que desprenien les paraules d'aquests artistes de la narrativa i la passió que posava Simó en llegir-los, als alumnes se'ns van presentar reptes com inventar-nos un personatge o descriure un gat.
Al principi els nervis i la vergonya s'apoderaren de nosaltres, però de mica en mica cada gat va eixir del seu amagatall amb les seues corresponents crítiques, bones i roïnes. I darrere del gat, van vindre començaments de novel·les, un conte, descripcions de sabors, olors, tactes i sabors, i altres exercicis que ens dugueren a escórrer el nostre cervell per no caure en tòpics ni explicar la nostra infància, dues errades que fem els que comencem a escriure. Per altra banda, la part teòrica es va convertir en una pluja de coneixements sobre el discurs narratiu, el narrador, els signes de puntuació i l'obra literària en general, i va estar acompanyada de nombrosos exemples.
La paciència d'Isabel Clara Simó va afavorir la comprensió d'aquestes dades i al tercer dia les bromes entre la mestra i els alumnes feien denotar un ambient més relaxat. Parlàrem de llibres que encara no hem tastat, de finals sorprenents i inesperats que voldríem saber escriure, d'autors als que ens agradaria imitar i de la màgia de la narrativa. Sabíem que a l'eixir per la porta tornaríem a casa conscienciats d'escriure cada dia i de mantindre els ulls ben oberts per espiar tot el que es cou a prop de nosaltres. Mai se sap d'on pot sorgir una novel·la. El primer pas: dur sempre una llibreta a la bossa; qualsevol conversa al mercat, a l'escola o al transport públic podria inspirar-nos.
Torna, Isabel: et tindrem preparat un final inesperat, amb punts i comes, un bon domini de la llengua, personatges encisadors, sentiments reals i un conflicte que porte al lector a emocionar-se, sentir fàstic, plorar i il·lusionar-se a alhora. Il·lusionar-se com ho vam fer nosaltres durant el magnífic curset.
Núria Agulló Jordà