La joventut reconnecta amb la humanitat

Portem anys assistint a argumentacions de lo desconnectada i ‘pasota’ que està la joventut, a la que li falten valors, a la que li falta humanitat. Sempre he escoltat les argumentacions que després s’esdevenien perquè escoltar és el que cal fer per crear-se una opinió pròpia, a banda d’estar informats, contextualitzar i entendre les realitats que viuen les persones afectades. Em costava entendre algunes afirmacions, la veritat, perquè estic en contacte amb gent jove quasi de manera setmanal (a la universitat i també a les xarrades d’educació emocional que impartim des del Grup d’Alcohòlics Rehabilitats), i el que veig és que ningú els escolta a ells i a les seues necessitats reals. Que ningú comprèn el seu moment evolutiu ni com funciona el seu cervell en desenvolupament (si parlem d’alumnat de secundaria). Els adults volem capficar-los dins d’una societat determinada en la que crec que ells han deixat d’encaixar fa molt. No se senten còmodes, ni representats (ara mateix , crec que ningú de nosaltres), se senten abandonats amb problemes d’accés a l’habitatge, d’accés a un lloc de treball digne, etc Però sobretot, crec que se senten jutjats, pel que trien, pel que fan, i etiquetats constantment com ‘mal faeners’, ‘impassibles’, ‘despreocupats’, ‘pasotes’...

I aleshores, es va esdevindré el pitjor dels escenaris: Una DANA que va assolar desenes de poblacions valencianes causant centenars de morts i desapareguts. I ells i elles, els ‘pasotes’, ‘despreocupats’....van connectar de nou amb la humanitat. L’ésser humà és sociable per naturalesa i una de les millors virtuts que tenim és la capacitat d’empatitzar amb l’altre. Creiem que els joves havien perdut eixe valor tan lligat a la nostra realitat existencial, i NO, el que els passava era que res els feia moure perquè el context social no els valida, no els acompanya i no els accepta com son. Però hi ha una cosa molt més poderosa que tot açò, la HUMANITAT. Sols hi ha que veure les imatges de les 10.000 persones congregades com a voluntaris, tanta cara jove, majoritàriament persones d’entre 20 i 40 anys, però també de més joves. El pont, que ja ha sigut batejat com ‘el Pont de la Solidaritat’ replet de joves caminants cap a l’Horta Sud a llevar fang i ajudar en el que calga.

Una generació, recordem també, que ja ve de viure una pandèmia, amb mesures d’excepcionalitat que no els van permetre ni eixir al carrer a satisfer les seues necessitats de moviment (sí van poder les mascotes, però no ells i elles) i que van haver d’estar un curs o dos estudiant a través d’una pantalla.

Qué voleu que vos diga? A mi no em sembla per a res que aquesta generació siga un desastre, no tinga valors ni vista de futur.

Aquests dies em costa molt treballar i centrar l’atenció en altres coses que no siguen les notícies i el seguiment d’actualitat. Els ulls se m’han omplit de llàgrimes (segur que com a més d’un i una) en més d’una ocasió llegint un horror que no deu ser ni mínimament comparable al que hi ha de manera presencial en cada història viscuda. Però també s’ha apoderat de mi una sensació de profunda esperança al veure’ls lluitar per ajudar als altres. Aquestes línies les escric per els joves, perquè sou vàlids, lluitadors, meravellosos (sigueu com sigueu) i ho esteu demostrant. Gràcies.

A la resta, vos convide a observar-los i a aprendre d’ells i elles, i deixar de banda les lliçons, perquè no els calen, de vegades ens calen més als adults.

No he volgut mesclar temes, ni fer cap referència als polítics que aquests dies estan desacreditant-se com a líders amb eixa poca humanitat i desastrosa gestió. Ells son els qui més haurien d’observar a la joventut, deixar de banda els bàndols i posar-se a treballar en la reconstrucció. Crec que a aquest article no toca parlar de responsabilitats polítiques, que hi ha, ni de qué hauria de passar amb els qui han fet molt mal la seua feina fins el punt de que les seues decisions han fet que moriguen persones. La mobilització social hauria de ser ara irremeiable, encara que siga tan sols per mostrar la nostra disconformitat i cabreig. Perque el dolor, la tristesa i la pena, han de continuar amb la ràbia i reivindicació per a que açò no torne a ocórrer. Segur que els joves estan en primera línia el 9 de novembre a les portes de cada Ajuntament de València i Alacant.

De nou, gràcies joventut per mostrar-nos el que SÍ hi ha que fer.