La llegenda de Mariola i el Teletext

En principi, el dinar havia de coincidir amb el primer partit del Alcoyano, que estava programat per a les quatre de la vesprada. Quan em vaig assabentar de la coincidència, vaig preguntar als meus cosins si allí, a la caseta, es veia Marca TV. La resposta, un "no" rotund, em deixà gelat. Quan ja estava resignat a escoltar-lo per la radio -com tota la vida, per altra part- em digueren que a la caseta de la nostra amiga Lirios -per cert, queda felicitada, que el diumenge va ser el seu sant, o la seua verge- es veia, més o menys, el citat canal. Coses de les telecomunicacions, supose.

Just quan estàvem planejant com alçar-nos de taula sense que ho notaren els 'abuelitos', es va confirmar la vaga de jugadors. Problema resolt, sí, però, sense l'esperat partit, el cap de setmana es va convertir en un dels més llargs i reflexius que recorde.

Al dia següent vam tornar a la caseta, principalment per menjar-nos les sobres. Com no tinc Internet al mòbil i no hi havia molt a fer, després de dinar vaig posar el teletext de Canal 9 i em vaig sorprendre a mi mateix polsant el 406, és a dir, la pàgina del grup III de la Segona Divisió B, és a dir, "el grup de l'Alcoyano". Sí, ja sé que ara estem un escaló per damunt, però no vaig poder evitar sentir un poc de vertigen i nostàlgia al comprovar, una vegada més, que no estàvem allí, entre els vint equips. I una altra volta, aparegué la pregunta impossible: i si no haguérem pujat de categoria? Bé, tampoc seria la fi del món: el carnet seria més barat, no haguera estat dotze hores fent cua per renovar el carnet i, molt possiblement, tots els partits serien a hores normals. Faltaria, és clar, tota la il·lusió que tenim.

Encara pensant en aquell futur hipotètic, el meu subconscient va avançar dos pàgines més i en la pantalla estava el grup VI de la Tercera Divisió, el de la Comunitat Valenciana. Quan estava a punt de recordar aquells anys a l'infern de la Tercera, un resultat em va retornar de sobte a la realitat: Muro 3 - Barrio del Cristo 0. Si els murers ja estan vivint una realitat, què espere jo per a fer el mateix?

I així, gràcies a l'avorriment d'un diumenge sense futbol, aconseguí deixar el passat a un costat, i vaig retrocedir fins la pàgina 404, la de la Segona Divisió; el lloc que electrònica i esportivament ens pertany, vagues a banda.

GUILLERMO J. PÉREZ