El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

La memòria silenciada (i 2)

La comarca de la Marina Baixa fita en el Comtat, però, no solament comparteix veïnatge, també tenim a més moltes altres coses en comú. Per exemple un…

La comarca de la Marina Baixa fita en el Comtat, però, no solament comparteix veïnatge, també tenim a més moltes altres coses en comú. Per exemple una memòria silenciada pendent d’estudiar a fons i compartir amb tothom. Crec que s’ha de comptabilitzar qualsevol represalia que el franquisme va fer a la Marina Baixa, especialment La Vila Joiosa per ser la més afectada. A més, per recuperar i restaurar la dignitat de les víctimes republicanes que la patiren de moltes maneres i encara està pendent de reparar. Si açò no fora prou, ens uneix a més, un especie de cordó umbilical històric, econòmic i, especialment emotiu per anteriors generacions: «el camí dels pescaters». El que unia La Vila a les comarques de l’Alcoià i Comtat. Però, això seria un altra història.

Encara tenim més coses en comú; la similitud en sorpreses que ens va deixar el final del franquisme de manera anecdòtica pels anys 90. A La Vila, es va descobrir en unes reformes que feren a l’Ajuntament, una placa en el darrer «parte» de guerra que sembla va presidir alguna sala d’actes amb el lema: «Cautivo i desarmado el ejercito rojo...». La sorpresa va ser que al darrere de dita placa, estava inscrita la primera corporació republicana presidida per Àngel Tomàs en la data del 20 de Maig de 1931. Imagine el goig que els va fer aquesta llegenda als actuals vilers descendents d’aquells republicans. Aquestes coses són símptomes clars de tanta desmemoria del franquisme i transició. Doncs bé, a Cocentaina hi hagué un altre descobriment tan emotiu com el vostre, en trobar a algun magatzem municipal unes plaques de marbre perdudes amb noms d’època republicana. Ací teniu algunes imatges.       

   

 

   

A tots ens interessa afegir fets històrics i anècdotes per reescriure aquella època de manera més clara i sincera, que, per unes o altres coses, supose que encara en queden moltes per desmenugar i completar totalment. Aquesta tasca és la que fa el Fòrum de Cocentaina i pensem que algun dia ho completarem. Conéixer i reconéixer qualsevol fet que va ocorre a la República i el franquisme, ens reafirma la nostra identitat, ens fa sentir més lliures i, sobretot, més vius. Estar vius no solament és menjar, beure, treballar i dormir. Cal viure sense por i denunciar si en algun moment n’hem tingut. Cal conèixer els fets, tots el fets, també restaurar la memòria d’aquelles persones que foren sotmeses i condemnades per un tribunal militar que actualment la llei els ha declarat nuls. També han de constar, qualsevol detall repressiu que no han quedat als papers perquè foren decisions personals carregades d’odi, venjança i d'abús d’autoritat. Almenys, que hi haja la mateixa transparència i veritat per a totes les parts, perquè són imprescindibles per una autèntica reconciliació. Els anys quaranta i cinquanta van estar localment plens d’actes de menyspreu als que havien perdut la guerra. Especialment aquelles dones que foren interrogades en un clima de por, rapades, fent-les prendre oli de recí (si més no). Ningú mai no ha demanat perdó per aquelles vexacions. Continuen recopilant-s’hi llargues llistes de dones i homes que foren d’alguna manera represaliades i han quedat registrades pels investigadors de la Memòria Democràtica que podem trobar a les xarxes. Concretament aquestes mateixes xarxes socials ens mostren una llista de La Vila Joiosa amb represaliats publicats per la Universitat d’Alacant que actualment arriba a 237 noms i cognoms. Un altra cosa que té en comú La Vila amb Cocentaina: amb el mateixa demografia d’aquella època, pocs més de 8.000 habitants, ens ixen aproximadament els mateixos represaliats. Amb la particularitat que les llistes no estan tancades. Cada dia se’n descobrixen més persones que allarguen les llistes. Adoneu-vos del total de represaliats a la comarca Marina Baixa, on també hi ha la relació actual de cada poble que fan un total de 1105, una quantitat també aproximada a la que tenim al Comtat.

Per acabar, he d’apuntar un fet de la repressió franquista que es va generalitzar per tot arreu des del mateix dia de la rebel·lió militar. Potser les entitats memorialistes ens l’hem passat de puntelletes i la crec tant important com les altres. Vull dir la repressió econòmica que van patir els republicans i republicanes que em sembla difícil de quantificar. Però, si més no, caldria saber que s’ha fet i que hi hagueren testimonis. Dir ben clar que molts represaliats quedaren en la misèria perquè el feixisme es va encautar les seves propietats. Propietats que foren subhastades irregularment i mai no s’han denunciat.

Potser hi hagen més similituds que no detecte. Però, amb aquestes sembla que serien suficients per agermanar-s’hi totes dues.