La pluja no ha impedit que tot el món tire la carta en la Burreta
L'Ambaixador Reial ha anunciat la imminent arribada dels Reis d'Orient a Alcoi, i una quinzena de burres han carregat les bústies on tots han pogut llançar les seues cartes. Una fina i constant pluja ha acompanyat tot l'acte però no ha impedit que centenars de persones hagen fet els seus desitjos als Reis.
La pluja d'este 4 de gener, fina però constant, no ha parat ningú, i hui s'han fet servir tots els paraigües de la ciutat. Ningú volia quedar-se sense llançar la seua carta a la Burreta.
Perquè Alcoi ja està oficialment preparada per a rebre Melcior, Gaspar i Baltasar. La veu de l’Ambaixador Reial (molt pareguda a la de l'actor alcoià Pau Durà) ha ressonat pels carrers del centre, proclamant el Bàndol que confirma que Ses Majestats ja es troben a les proximitats de la ciutat, acampats a la muntanya a cobert, i que faran la seua entrada triomfal demà mateix (al final de la notícia tens el text complet del bàndol reial).
I seguint a l'ambaixador, els Reis envien un altre seguici de burretes, 14 en total, carregades amb les bústies reals. Entre nervis i somriures, els més menuts i els no tan menuts, han depositat milers de cartes plenes de desitjos, confiant que els missatgers reials les facen arribar a temps als Reis. Enguany el campament com sabeu no s'ha instal·lat al Preventori i, tot i que no ha transcendit on passen la nit els Reis d'Orient, de segur que a cobert i calentets.
A l'Àgora s'ha instal·lat un punt d'arreplegada per a les cartes gegants, i de veritat que era un goig vore-les allí totes reunides.
Amb les cartes ja de camí, Alcoi es prepara ara per a viure la seua nit més gran. Demà, 5 de gener, la ciutat s'omplirà de llum, patges i escales de fusta roja per a celebrar la Cavalcada més antiga del món.
I, ara sí, ací teniu el text íntegre del Bàndol Reial. Està escrit per Abril Peidro Llompart, i declamat per Pau Durà.
Sonen castanyoles, dolçaines, tabalets.
Canten els pastors, aguarden rostres impacients.
Patges, ajudants reials, aviseu Ses Majestats
perquè no hi ha dubte, a Alcoi hem arribat.
Xiquetes, xiquets, joves, gent major,
escolteu bé el missatge d’este vell Ambaixador.
Centenars, milers de torxes,
han anat il·luminant el camí.
Des de l’Orient fins a la Mariola,
els Reis, ho podem dir, ja estan ací.
Sabem que s’ha fet llarga l’espera,
però esta nit, entre teixos i carrasques,
al caliu d’una foguera
llegiran les vostres cartes.
Han estat molts mesos viatjant,
fent passes a diari, sense descans
i arriben a esta màgica ciutat
una miqueta preocupats.
Creuant rius, mars i muntanyes,
han vist la por i la fam en ulls innocents,
els d’aquelles terres llunyanes
on fa ja dos mil anys portaren or, mirra i incens.
Però observen estes cares d’entusiasme,
farcides d’anhels i d’il·lusions
i saben que l’esperança, infants,
sou vosaltres, les noves generacions.
Continueu somiant en gran,
sense límits, voleu alt
i seguiu sempre l’estel
dels qui vos guien des de dalt.
Ara, aneu a casa a descansar,
dormiu tranquils, feu-me cas,
que Melcior, Gaspar i Baltasar
faran realitat tot allò que heu demanat.
I demà, cinc de gener,
ploga, neve o bufe el vent,
eixiu als balcons, ompliu els carrers,
perquè sereu testimonis del més gran esdeveniment.
En caure el sol, sobre els camells, seguint l’estrella,
baixaran des del Camí Ses Majestats els Reis d’Orient
entre nervis, crits i somriures d’orella a orella.
Beneïdes siguen eixes mirades innocents.