La Primavera Àrab

Perquè, potser, una de les claus és entendre que el "despertar" d'algunes de les societats del nord d'Àfrica només significa que algun dia seran com nosaltres. O és que penseu que algú es preocuparà de dir-los que intenten no imitar el nostre model me'n-fotista? No crec que això passe. Els deixaran un poc de llibertat, és a dir, els deixaran creure que són més lliures del que eren perquè alguns compraran cotxes i aniran de vacances i altres viuran amb la il·lusió de poder aspirar a poder-los comprar algun dia o a poder-se'n anar de vacances.

En realitat, continuaran sent una societat de titelles, com nosaltres. L'única diferència és que en el mig i llarg termini els mecanismes de control seran més subtils. Ja no faran falta (tantes) hòsties ni (tanta) tortura. Només caldran una prima de riesgo com cal, la por justeta a rebre hòsties, la por a l'atur, la por al terrorisme, la por a no poder pagar una hipoteca de 1.300 euros, la por a la por, la incomunicació i la falta d'informació. Sobre tot, la falta d'informació per a ser dòcils i obedients.

Despertar induït
No sé si heu llegit Obélix y Compañía. Els romans, farts de no poder conquerir l'aldea gal·la, opten per una estratègia revolucionària: convertir-los en decadents, a imatge i semblança dels mateixos romans. És una d'eixes coses que se m'han quedat gravades a foc a la consciència i encara és una idea que em revisita de tant en tant. És una genialitat: convertir-los en decadents, és a dir, ofegar-los amb la por a perdre una riquesa induïda i, majoritàriament, superficial. Des del primer dia que no deixe de creure que hi ha molts paral·lelismes entre la Primavera Àrab i l'intent dels romans per conquerir definitivament l'aldea (global).

Sincerament, que de la nit al matí caiguen els règims llargament consentits (i estimulats) de Tunísia i Egipte, s'envaisca Líbia a l'estil del pim-pam-pum-bocadillo-de-atún, hi haja protestes importants al Marroc, Argèlia, Síria, Jordània, Aràbia Saudita... em pareix massa gran casualitat. I sóc conscient de que aquestes societats tenen una trajectòria pròpia que desconec per complet! És a dir, que eixe despertar també té a vore amb l'evolució interna de les persones que són eixes societats. Però no deixe de pensar que és massa gran casualitat. 100 anys posant i llevant governs i ara resulta que ens hem adonat que volen ser demòcrates.

En fi, igual és que sent més evolucionats i desenvolupant-los una miqueta, serviran també de tap de bassa a la immigració incontrolada de tot el continent africà. Igual, no sé, és que deixant que senten un poc la il·lusió de llibertat seran més proclius a deixar eixir dels seus països el gas i el petroli que ens fa falta (o podrem usar sense restriccions el Canal de Suez).

Vull equivocar-me i m'agradaria que la Primavera Àrab acabara conduint-los a ser societats realment lliures i democràtiques i no una paròdia me'n-fotista de les nostres.

GERMÁN LLORCA
Equip d'ARA