El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Mireia Pascual,

Mireia Pascual

La sanitat de proximitat tancada per vacances

Lluny queden ja aquells aplaudiments als balcons. Les mascaretes ja les hem penjat. I torna un estiu de plena normalitat a tots els àmbits. Sembla que les platges massificades tornen a ser primera opció i les cases rurals aïllades, son ja un plat, de vegades, secundari. I també torna, per fi, la normalitat al sector sanitari, per a lo bo i per a lo roïn. Aquest estiu, i un any més, els veïns i veïnes de Batoi i Zona Alta es queden sense consultori. Un fet que porta repetint-se anys. Hi ha, com no pot ser d’altra manera, queixes veïnals, queixes de partits d’esquerres i dretes i portes tancades sense el servei de proximitat.

Aquests consultoris son auxiliars, és a dir, venen a recolzar, a “auxiliar” als centres de salut habituals. Son un recolzament per descongestionar i per facilitar la proximitat. Però aquesta situació no pot donar-se si no hi ha professionals que puguen fer eixe ‘auxili’. Aquest és el motiu pel que va tancar en pandèmia, tanca en festius i tanca en dates estiuenques. No es tracta d’un fet polític, de dretes o esquerres. Sí hauria de ser-ho sense importar a quin costat es pertany, a qui es vota, a quin barri es viu, etc. La sanitat pública és el nostre dret, un dret que també hem de mimar i cuidar. Però la problemàtica en la que es trobem és estructural, és nacional. Cada vegada tenim més problemes per cobrir les places de baixes, vacances, etc. del personal sanitari. Cada vegada tenim més problemes de ‘fuga’, on moltes metgesses i metges, infermers i infermeres, etc. emigren a altres països o a espais privats, on hi ha millors condicions laborals i millors sous. A aquesta situació se sumen els anys de preparació dels metges, el que dificulta el relleu generacional també i la incorporació, que es fa d’esperar massa per a la necessitat real que tenim al sistema sanitari.

Però, la culpa és de l’alcalde? No. Dels partits a l’oposició? No. Dels partits que governen a la ciutat? No. Dels veïns i veïnes? No. És un problema, com bé dic estructural, que esguita a cada població, inclosa la nostra. Cal cuidar la sanitat d’altre maneres, reivindicant, eixint al carrer si cal, pressionant per a que els qui governen canvien la situació. Si vam aplaudir als balcons en pandèmia, perquè ara els hem deixat de banda? Sols treballaven bé quan la covid circulava sense control entre nosaltres? No crec. Segueixen fent molt bona tasca els treballadors d’un sistema al que cal mimar molt més. La sanitat, com l’educació, hauria de ser un tema d’estat, no de a qui votem o deixem de votar. Fins que açò no ho entenguem, sols anirem fluctuant entre pujades i baixades de diners, sistema públic i privat, descontent dels treballadors i usuaris i decadència d’un sistema que és malgrat tot, un dels millors del món.

I el més important, que no sé si tots tenen clar, la salut no deu, ni pot ser mai un negoci.

La sanitat pública és el nostre dret, un dret que també hem de mimar i cuidar.