La Segona com a problema

La mateixa història de sempre: l'Alcoyano perdona al llarg del partit i al final s'escapa un punt que, d'acord amb les locucions radiofòniques, va ser merescut. No sé si fou el cansament -vaig estar tot el cap de setmana a Yeste, un poble d'Albacete, a la boda d'uns amics- però no tenia moltes ganes d'engegar el transistor quan vaig arribar a casa. La il·lusió dels primers encontres ha dotat pas, quasi sense adonar-me'n, a una rutina estàndard de males cares; supose que, després de la fantàstica acollida que vaig tindre a Yeste, l'última cosa que volia era enfrontar-me als maldecaps que em crea el meu Deportivo.

La setmana passada començà amb la sorprenent destitució de David Porras. Sí, tots sabíem que, si els resultats no milloraven, la notícia estava al caure, però no m'esperava que ho feren el dia de Sant Josep, cap a migdia i amb l'article setmanal ja enviat. Per això vull demanar al senyor Juan Serrano que, si ha de tirar algú al carrer (esperem que no), ho faça qualsevol dia excepte els dilluns. No m'agradaria tornar a parèixer un col·laborador analògic i desactualitzat per culpa del club.

Deixant de banda autorreferències pseudo humorístiques que no interessen a ningú, voldria comentar breument una qüestió que ha deixat de ser notícia (Definitivament, renuncie a formar part de la voràgine informativa que és internet) Em referisc a la roda de premsa -o, millor dit, a l'acomiadament sense admetre preguntes- de Porras el dia següent de la destitució. Em va cridar l'atenció aquesta frase: "Si el problema era jo, ara que no estic les victòries arribaran segur".

I això que deien que no tenia mala llet, o que li faltava sang. Aquest dard enverinat, que ha passat prou inadvertit durant la setmana, és un símptoma de que l'ambient no és el millor, i ho diu una persona que no té cap contacte amb l'entorn i que no es creu ni la meitat de la meitat dels rumors i xafarderies que sovint transiten per la ciutat.

David Porras, per altra banda, no va nombrar als seus ex jugadors en l'apartat dels agraïments, i els encara jugadors del Deportivo no se'n van recordar del seu ex tècnic en Twitter. La reciprocitat d'aquest silenci públic no dóna massa bona espina, encara que s'hagueren acomiadat en privat com toca. No sé quan va passar, però és evident que la unitat de la que presumíem allà pel mes de juliol s'està trencant.

El desitjat retorn a la segona divisió no està sent, en definitiva, com l'havia somniat, i no és per la classificació (que, més o menys, és la que quasi tots esperàvem), sinó per les males sensacions. Encara ni ha temps per salvar-se, i de convertir aquesta temporada en històrica, però és com si haguérem perdut la innocència i la il·lusió de colp. Hi tants fronts oberts des de que començà la segona volta que molts estem abonats al resultadisme més pragmàtic i hem oblidat tot el que significà el 26 de juny de 2011. Si, com jo, has tingut que buscar la dada perquè no te'n recordaves, pensa que tens un problema.

GUILLERMO J. PÉREZ