La teoria (no refutada) del camp ple

Recorde que el President, Juan Serrano, deia que no descartava la ampliació del camp mitjançant una grada supletòria i que molta gent de dins i de fora del club assegurava que els 3.800 abonaments -el màxim que, pareix ser, pot oferir el club- volarien en un obrir i tancar d'ulls. Finalment, ni El Collao s'ha quedat xicotet, ni fa falta construir un estadi més gran. És cert que la LFP exigeix per a la Segona Divisió A un camp amb una capacitat mínima de 6000 espectadors, però això, ara per ara, no és una prioritat. La lliga ens dóna un termini de dos anys.

Amb tanta preocupació pel nombre d'abonats, em pregunte si és necessària tanta gent. Econòmicament, per descomptat; no obstant això, crec que l'afició anima prou menys quan el camp està ple. Penseu en els partits del play-off: si deixem a un costat els paperets i els càntics puntuals -al principi del partit, al final, després de marcar un gol-, la majoria de la gent estava expectant, mossegant-se les ungles, resant, maleint, insultant, aplaudint esporàdicament o aguantant-se la respiració, però en cap moment El Collao es va convertir en una Bombonera en miniatura.

Si anem a un partit normal, dels del mes de novembre per exemple, no és que el camp se semble a un infern grec, però els crits de "Deportivo!, Deportivo!" tenen més consistència. Potser siga pel ressò, pel fred que es passa, o per la major implicació de l'afició, que d'alguna manera es sent obligada a involucrar-se més per la manca d'espectadors.

No fa falta ser matemàtic per adonar-se que esta temporada, per lògica, al Collao sempre hi haurà més de 3.000 persones. Crec que és el moment perfecte perquè es demostre que la meua teoria és una ximpleria com un piano. I si, a més a més, s'anima sense parar des del minut 1 fins al 90, segur que tindrem molt de guanyat.

GUILLERMO J. PÉREZ