La volta a l'infern

A més, aquest home Rubén Arnal, durant aquest periple no havia treballat i s’havia subvencionat mínimament amb l’ERE que el banc li havia oferit, a més d’un matalàs econòmic de què disposava. Déu n’hi do! Quina aventura!

De segur que a molts de nosaltres se’ns han fet les dents llargues. Qui poguera gaudir de les runes gregues de l’Acròpolis, recórrer l’estepa mongola, delectar-se amb els penya-segats salvatges islandesos, remullar-se a les celestials illes Maldives o endinsar-se en les misterioses piràmides egípcies, entre molts altres paradisos? I tot això, durant onze anys inoblidables... Sí, senyores i senyors, aquest jove valencià ho ha aconseguit. De fet, en respostes a una entrevista radiofònica, el protagonista d’aquesta agosarada aventura assegurava que no n’estava tip i que, el proper repte seria centrar-se en viatjar per Espanya i conèixer-lo més a fons.

Ara bé, com haureu pogut escoltar i comprovar els darrers dies, mesos (i en algun cas anys), el món s’ha tornat boig i, no estic tan segur, que siga tan paradisíac. Què haguera ocorregut si aquest home hagués tingut la mala sort d’estar visitant Ucraïna en l’esclat o transcurs de la guerra amb els russos? O si hagués coincidit la visita a Gaza, els habitants civils de la qual estan sotmesos a un genocidi despòtic per part dels israelians des de fa dies? O, d’altra banda, hagués comés algun acte tan simple i humà com és abraçar una dona postrada en cadira de rodes en un territori on això està considerat adulteri i, per tant, ésser condemnat a rebre un fum de fuetades? O visitar un indret en tan lamentable estat en què l’única sortida esdevé fugir cames ajudeu-me en pastera? Pensant-ho bé, la balança s’equilibra i aquesta aventura no esdevé ara tan seductora.

Jo tinc clar que hi ha una solució a mitjan camí, molt més assequible econòmicament i, sense eixir de casa. La literatura. Els darrers mesos he estat llegint obres que m’han transportat a demarcacions tan diverses i dispars com l’Angola de José Eduardo Agualusa, la Lapònia finlandesa d’Arto Paasilinna, la Líbia de Gadafi amb Hisham Matar, el Vietnam més autòcton d’Ocean Vuong o les feréstegues Illes Feroe amb els relats curts compilats per Venceslaus Ulricus Hammershaimb.

I ací no s’acaba la història, podem viatjar a altres mons fantàstics, com ara la Terra Mitjana de Tolkien, el món de Terramar d’Úrsula K. Le Guin, Mundodisco de Terry Pratchett, Liliput de Jonathan Swift o l’arxiconeguda terra d’Oz creat per Lyman Frank Braum. Dins tots ells hi habiten éssers d’allò més extravagants que, de segur, ens captivaran.

Sense dubte, allò més interessant és que cadascú de nosaltres, com si fórem Bastian, el xiquet protagonista de La història interminable, desconnectarem de la vida real, viatjarem sense fi allà on la nostra ment ho permeta, coneixerem tot tipus de personatges amb qui empatitzarem o, definitivament odiarem i, ens endinsarem en unes trames argumentals que ens faran feliços o ens indignaran. Tantes emocions i, sense moure un peu de casa. És al·lucinant tot el que pot oferir un llibre, no creieu?

Sense dubte és una eina que hem de reivindicar en un temps tan rotundament tecnològic (i catastròfic) en el que vivim. Actualment, poca jovenalla llig, pocs xiquets juguen al carrer i, alhora, pocs d’ells tenen sensibilitat als actes humans. Ens hem transformat en màquines que destruïm tot el que creem i que no alcem la vista de la pantalleta. Eixa pantalleta és l’únic món on viatjar esdevé tot un cúmul de dessoladores conseqüències.