La volta dels reptes

Quan hi ha tantes ganes de futbol en directe, les expectatives sempre són, potser, massa altes. Això és el que passà el diumenge, dia després de Reis i el veritable "dia zero" del nou any per als que encara ens dediquem a l'estudi. Amb el desgavell que feren amb l'Oriola i la lliga dels 21 equips o 40 partits, al Deportivo li va tocar descansar l'última jornada de l'any passat, per la qual cosa -i per les inevitables vacances de Nadal- estàvem orfes de futbol des del dia 16 de desembre.

El resultat, un insípid 0-0, no fa justícia al joc generat per tots dos equips. Si atenem a les ocasions, més d'algun gol deuria haver pujat al marcador, però no podem negar que vam presenciar -els pocs que hi érem- un encontre tan gelat com l'ambient. Pareixia en certs moments un assaig de pretemporada.

Si ens centrem en allò que toca més de prop, vam poder constatar que l'Alcoyano es troba dins d'una desacceleració de joc i resultats des de fa unes setmanes. Després de la ratxa triomfal de huit victòries seguides, només hem aconseguit set punts en sis partits, repartits en una victòria, quatre empats i una derrota. No podem parlar de crisi -seria una bogeria quan l'equip està quart classificat-, però es evident que hi ha factors que afecten: la distracció que va suposar l'eliminatòria contra el Reial Madrid, la falta de gol (i de remat), el cansament d'alguns jugadors clau i fins i tot la patent falta d'interés de bona part dels aficionats. Supose que no serà plat de bon gust per a qualsevol jugador veure el Collao buit d'espectadors.

Tot i les dificultats descrites, la primera volta ha conclòs amb l'objectiu general complit: el play-off. L'específic, és a dir, el campionat, està aquesta setmana un poc més lluny, concretament a set punts d'un sorprenent Olímpic que pareix que no s'ha vist massa afectat pel dur correctiu que li va infringir el Deportivo. Amb el promig de punts que tenim fins ara, finalitzaríem la temporada amb 72 punts, una xifra que asseguraria el play-off, que podria estar perfectament al voltant dels 67-68 punts.

Ja tenim molta experiència en això que els nord-americans anomenen la postseason (la post temporada), i sabem de sobra que el primer lloc no assegura l'ascens, però aquest no pot deixar de ser l'objectiu de l'equip. M'agrada que tant el tècnic com els jugadors i el director esportiu manifesten el seu compromís de no conformar-se amb el quart lloc actual.

Hi ha potencial, tenim equip i marge per somniar, fins i tot amb una realitat on l'Hèrcules tinga que alçar el coll per trobar als de la muntanya. Si només el públic s'enganxés una mica més, tot aniria encara millor, d'això n'estic segur.