Article d'opinió de La Carrasca - Ecologistes en Acció ,
L'abocador de Xixona és també responsabilitat nostra. No a l'ampliació de l'abocador, sí a la reducció i reciclatge dels residus!
Davant de la imminent saturació de l'abocador de residus de Xixona, l'empresa propietària pretén ampliar-lo al doble de la seua capacitat actual, cosa que augmentarà el seu impacte ambiental. Les poblacions de l'Alcoià i el Comtat no podem desentendre'ns del problema, ja que és a la planta de tractament i a l'abocador de Xixona on van a parar els nostres residus, i justament una de les causes de l'acurtament de la vida de l'abocador és la manera com arrepleguem la brossa. Amb la recollida per separat en origen de la matèria orgànica s'obtindria compost de qualitat i seria més fàctible recuperar altres residus.
L'abocador es va projectar per al rebuig de la planta de reciclatge i compostatge que té a la vora, on arriba la brossa de les comarques de l'Alcoià, el Comtat i part de l'Alacantí, excepte la que s'arreplega en els contenidors específics per a envasos, vidre i paper/cartó. Encara que estava previst que tinguera capacitat per a 30 anys, la realitat és que l'abocador se saturarà en 2020, només 17 anys després d'inaugurar-se.
Com s'ha arribat tan prompte a eixe col·lapse?
Una de les causes de l'acurtament de la vida de l'abocador de Xixona ha sigut la recepció de residus municipals procedentes d'altres zones del País Valencià, fins i tot de comarques molt llunyanes, com les de Castelló. S'ha incomplit així la normativa de residus i, encara pitjor, hi ha hagut un aprofitament irregular de l'abocador de Xixona per part de CESPA-Ferrovial, que l'ha utilitzat com si fóra el seu abocador "privat" per a dur residus de les plantes que té en altres localitats.
Però la raó principal de la saturació de l'abocador és la pèsima gestió duta a terme de la planta de tractament i compostatge, que ha incomplit totalment les condicions de recuperació de materials. Els resultats són demolidors: en l'any 2018, del total de residus que van entrar a la planta de tractament de Xixona, només se'n va recuperar l'1,87% (i la major part dels materials recuperats es van destinar a l'elaboració de combustibles per a incinerar-los en la fàbrica de ciment de Cemex, a Alacant, amb l'emissió de contaminants tòxics que això comporta); mentre que més d'un 80% va anar a parar a l'abocador.
El fracàs de la gestió resulta evident si es contrasten estes dades amb els límits que fixa el Pla Integral de Residus: 9% de valor mínim de recuperació de materials; màxim d'un 42% destinat a abocador.
L'incompliment de la legislació europea, que en 2020 exigeix reutilitzar i reciclar el 50% dels residus generats, comportarà sens dubte sancions als ajuntaments i consorcis de residus, que acabarem pagant la gent del carrer.
Però la raó principal de la saturació de l'abocador és la pèsima gestió duta a terme de la planta de tractament i compostatge, que ha incomplit totalment les condicions de recuperació de materials. Els resultats són demolidors: en l'any 2018, del total de residus que van entrar a la planta de tractament de Xixona, només se'n va recuperar l'1,87% (i la major part dels materials recuperats es van destinar a l'elaboració de combustibles per a incinerar-los en la fàbrica de ciment de Cemex, a Alacant, amb l'emissió de contaminants tòxics que això comporta); mentre que més d'un 80% va anar a parar a l'abocador.
El fracàs de la gestió resulta evident si es contrasten estes dades amb els límits que fixa el Pla Integral de Residus: 9% de valor mínim de recuperació de materials; màxim d'un 42% destinat a abocador.
L'incompliment de la legislació europea, que en 2020 exigeix reutilitzar i reciclar el 50% dels residus generats, comportarà sens dubte sancions als ajuntaments i consorcis de residus, que acabarem pagant la gent del carrer.
La part de responsabilitat dels nostres pobles
La manera com s'arreplega la brossa en els nostres pobles repercuteix molt en la baixa eficàcia de les plantes de tractament. La majoria dels residus que arriben a estes plantes estan mesclats i no es poden classificar bé. El principal problema són les restes orgàniques, que representen prop del 40% en pes de la nostra brossa i que contaminen la resta dels materials en descompondre's; en no poder separar els materials per reciclar-los s'envia un gran volum de brossa als abocadors.
La legislació inclou l'obligatorietat dels municipis d'implantar sistemes de recollida separada de la matèria orgànica. De fet, els plans zonals de residus obligaven a partir del 2010 a recollir per separat la matèria orgànica de grans productors i de tots els municipis de més de 2.000 habitants. Però fins ara eixa obligació s'ha incomplit sistemàticament.
A això hem d'afegir la paralització per part del Govern valencià de la implantació del Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn d'envasos, que és l'únic que pot aconseguir que es complisquen els objectius europeus de recuperació del 90% dels envasos de plàstic per al 2029. Amb este sistema, que funciona ja en molts països, es paga un depòsit per cada envàs, que es reemborsa quan es retorna en el comerç; així, l'envàs torna a la cadena de producció i es converteix en un nou producte. A més d'afavorir el reciclatge i la reutilitzaciò dels envasos, evita l'abandonament de residus a la natura i als carrers. Amb el sistema actual de recollida d'envasos en contenidors promogut per les nostres administracions, en canvi, un 67% dels envasos acaba en els abocadors.
La legislació inclou l'obligatorietat dels municipis d'implantar sistemes de recollida separada de la matèria orgànica. De fet, els plans zonals de residus obligaven a partir del 2010 a recollir per separat la matèria orgànica de grans productors i de tots els municipis de més de 2.000 habitants. Però fins ara eixa obligació s'ha incomplit sistemàticament.
A això hem d'afegir la paralització per part del Govern valencià de la implantació del Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn d'envasos, que és l'únic que pot aconseguir que es complisquen els objectius europeus de recuperació del 90% dels envasos de plàstic per al 2029. Amb este sistema, que funciona ja en molts països, es paga un depòsit per cada envàs, que es reemborsa quan es retorna en el comerç; així, l'envàs torna a la cadena de producció i es converteix en un nou producte. A més d'afavorir el reciclatge i la reutilitzaciò dels envasos, evita l'abandonament de residus a la natura i als carrers. Amb el sistema actual de recollida d'envasos en contenidors promogut per les nostres administracions, en canvi, un 67% dels envasos acaba en els abocadors.
És poden fer les coses molt millor
Sense oblidar que la prioritat ha de ser la reducció de la generació de residus, mitjançant l'eliminació dels productes d'un sol ús, la lluita contra el consumisme o el foment de la reutilització i la reparació, és en la recollida dels residus, i en especial, de la matèria orgànica, on els ajuntaments tenen més marge per a actuar. De fet, ja hi ha experiències en més de 100 localitats de diverses dimensions i amb governs municipals de diferents colors polítics.
La millor manera de gestionar la matèria orgànica és arreplegar-la per separat en origen per a poder destinar-la a la fabricació de compost de qualitat. Un model que està funcionant molt bé és el de la recollida porta a porta, que evita els contenidors al carrer i permet fer un seguiment de la correcta selecció; també els contenidors amb accés restringit a les persones que es comprometen a implicar-se en la recollida selectiva. El que es desaconsella és la instal·lació d'un nou contenidor marró d'accés obert, perquè només amb un percentatge petit de gent que no l'utilitze correctament és prou per a contaminar la matèria orgànica amb materials impropis i fer-la inservible per a produir compost.
El compostatge a partir de la matèria orgànica recollida per separat garanteix un reciclatge d'alta qualitat: millor compost, majors taxes de recuperació de materials i disminució significativa dels costos de tractament.
No cal oblidar tampoc incentivar l'autocompostatge i el compostatge comunitari dels residus domèstics, processos que no requereixen sistemes de recollida prèvia ni de transport, i que ja estan experimentant-se amb èxit en diverses localitats valencianes.
La millor manera de gestionar la matèria orgànica és arreplegar-la per separat en origen per a poder destinar-la a la fabricació de compost de qualitat. Un model que està funcionant molt bé és el de la recollida porta a porta, que evita els contenidors al carrer i permet fer un seguiment de la correcta selecció; també els contenidors amb accés restringit a les persones que es comprometen a implicar-se en la recollida selectiva. El que es desaconsella és la instal·lació d'un nou contenidor marró d'accés obert, perquè només amb un percentatge petit de gent que no l'utilitze correctament és prou per a contaminar la matèria orgànica amb materials impropis i fer-la inservible per a produir compost.
El compostatge a partir de la matèria orgànica recollida per separat garanteix un reciclatge d'alta qualitat: millor compost, majors taxes de recuperació de materials i disminució significativa dels costos de tractament.
No cal oblidar tampoc incentivar l'autocompostatge i el compostatge comunitari dels residus domèstics, processos que no requereixen sistemes de recollida prèvia ni de transport, i que ja estan experimentant-se amb èxit en diverses localitats valencianes.