L’objectiu és que les aportacions tinguen en compte la capacitat econòmica del subjecte, és a dir, que el que menys tinga, menys pague i a la inversa.
Des del consistori asseguren que els últims anys s'ha deixat de repercutir un 12% en la tributació per la inflació desmesurada i recorden que Alcoi és un dels municipis amb menys pressió fiscal, tant a la Comunitat Valenciana com a Espanya.
El consistori alcoià presenta aquesta setmana a la comissió la modificació de les Ordenances Fiscals, Taxes i dels acords sobre Preus Públics, per a l'exercici 2025. L’objectiu és adaptar-se a la revisió anual conforme a l’IPC, per aquest motiu des de l’Ajuntament plantegen incrementar els preus un 2’3%. Segons la administració, els últims anys s'ha deixat de repercutir un 12% en la tributació municipal a conseqüència de les circumstàncies extraordinàries que van derivar en una inflació sense precedents.
Així i tot, segons expliquen, a la ciutat és un dels municipis de la Comunitat Valenciana que menys es paga, comparant-ho amb els similars quant al nombre d'habitants (de 45.000 a 80.000 habitants), 93,21 euros menys per habitatge, amb l'última actualització de dades. Per exemple: la mitjana del que es paga a Alcoi d'IBI és 461,15 euros, mentre que la mitjana de poblacions de rang similar en la Comunitat Valenciana és de 554,36 euros i la nacional de 466,36€ (segons dades del Institut Nacional Estadística).
Alcoi és també una de les ciutat amb menys pressió fiscal. El consistori assegura que la localitat està per davall de la mitjana de ciutats similars de la Comunitat Valenciana (de 45.000 a 80.000 habitants), de la provincial i de la nacional. La mitjana a Alcoi és de 571,81 euros, enfront de 717,80 de les ciutats de rang similar d'habitants, 662,14 de mitjana provincial i 662,14 euros de mitjana nacional.
L’objectiu és que les aportacions tinguen en compte la capacitat econòmica del subjecte, és a dir, que el que menys tinga, menys pague i a la inversa. També s’ha introduït i canvi en la bonificació per a les famílies nombroses, que passa a regular-se en funció dels ingressos de la unitat familiar i no en funció del valor cadastral de l'immoble.
Es mantenen les bonificacions en el foment de l'activitat econòmica així com per l'impuls en la utilització d'energies verdes. També es canvia la taxa de recollida de residus, aplicant els principis que la taxa no pot ser deficitària ni generar beneficis: principi d'equivalència; i al principi que qui contamina paga: per a això s'ha establit una quota fixa que distribueix el cost bàsic del servei entre tots els subjectes passius i una quota variable, que s'afegirà a la primera a tots aquells casos que no duguen a terme la separació dels residus orgànics.
La taxa per als habitatges, oficines, despatxos i similars serà de 98,3 euros de part fixa, sumant 18,84 euros, en el cas que no es participe en la separació orgànica. S'ha creat una tarifa especial per als estudis, unes altres per als habitatges en règim de lloguer d'habitacions, diferenciant si són de 1 a 3 habitacions, de 4 a 6 o tenen més de 6.