L’alcoià Christian España publica la seua biografia amb tan sols 37 anys: “El mejor día de mi vida”

Abans d’escriure aquest article, no tenia ni idea de qui era Christian España (Alcoi, 1986). “Un alcoià que ha publicat un llibre” era l’única informació que tenia. Un entre tants, vaja. Abans d’entrevistar-lo, com fan tots els periodistes (o haurien de fer), vaig perdre una bona estona fent allò que es coneix com “documentar-se”. Actualment, el verb “documentar-se” fa referència, fonamentalment, a escriure en el cercador de Google allò que t’interessa i clicar en el primer resultat.

Doncs bé, gràcies al seu Instagram (christian_espana_motivacion, per si a algú li interessa) vaig descobrir que un dia qualsevol, quan Christian tenia 19 anys, estava treballant a 12-13 metres d’altura i, a causa d’una negligència laboral, va caure i es va trencar la medul·la espinal, el sacre, el còccix i la pelvis. Aquell era “El mejor día de mi vida”. Difícil de creure. Però així ho ha definit ell mateix.

Després van vindre perllongades estances a hospitals, vint-i-pico operacions, pèrdua accelerada de pes (a quilo per dia, pràcticament), una profunda depressió, litres i litres de llàgrimes... La seua vida, tal com la coneixia, s’havia acabat per sempre. De veritat aquell havia sigut el millor dia de la seua vida? És una broma?

Christian, a banda de ser una bellíssima persona (no està bé que un periodista siga subjectiu, però crec que em puc permetre una xicoteta llicència), solta cada minut una frase per a emmarcar. “Jo no soc Superman. No soc res extraordinari”, assegura. “Crec que una vida fàcil no t’ensenya res extraordinari. I, gràcies al que m’ha passat, he pogut conéixer totes aquelles habilitats i capacitats de les quals no era conscient”.

Al llarg de l’entrevista, s’ha mostrat com una persona positiva, vitalista i amb unes ganes immenses de viure. Molt més que la gent que no va sobre una cadira de rodes, diria. Assegura que el secret està a no tirar mai la tovallola, marcar-se objectius i no veure els problemes com problemes, sinó com situacions diferents que poden enfortir-te en el teu dia a dia.  

Des de sempre li ha agradat escriure (seria dels pocs xiquets que s’alegrava quan el professor manava una redacció), però fins ara preferia fer-ho en la intimitat. Va haver de viure una altra temporada de “repòs total” per a decidir-se a fer el pas i “agafar la ploma” seriosament. Ploma = Word.

Quantes persones coneixeu que, amb tan sols 37 anys (fa 38 el 28 de setembre), decideix escriure la seua biografia? Malgrat això, Christian, a diferència de la majoria de persones amb 37 anys, té molt que contar. El seu objectiu era transmetre tot allò que havia aprés arran d’aquell accident. I si ja és difícil escriure un llibre, imagineu fer-ho amb marejos, febre, anèmies, problemes cardíacs, insomni, tensió i sempre fregant el desmai. Doncs bé, Christian ho fa aconseguit. Després estan els escriptors (físicament perfectes; mentalment potser no tant) que no passen del primer paràgraf.

Entre les seues pàgines, a més d’un estil depurat, madur i directe (hi ha fragments a les seues xarxes socials), trobareu “una part” de Christian. Que ja és molt. Està escrit des de la naturalitat i la sinceritat més absolutes, amb un enfocament positiu i emprant l’humor amb una soltesa increïble. “L’humor és debades”, explica Christian, “per què no he d’utilitzar-lo?”.

Actualment, Christian es dedica a impartir xarrades en diferents centres educatius. Unes xarrades que el mateix Christian ha definit com a “màgiques”. Assegura tindre “do de gent” i connectar fàcilment amb el públic, especialment amb els més joves. Creu que aquesta connexió es produeix perquè a tot el món li “xoca” el que conta i, sobretot, COM ho conta.

He meditat molt sobre com acabar aquest article i, tal vegada, la millor manera siga amb una frase de Christian. Ja vos he dit que té una capacitat innata per a impactar amb les seues paraules: “Ara estic en el millor moment de la meua vida”. I nosaltres? També estem en el millor moment de la nostra vida?

Ja sabeu, si el dissabte 21 de setembre no teniu res millor per a fer, per què no vos passeu a la presentació del llibre a les 19 hores a la Sala Àgora d’Alcoi?