El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

L’alcoià Ferran Mora, un dels grans de la dolçaina: “és un instrument poc estudiat, sobretot pels més joves”

Ferran Mora.
  • El contestà Hipòlit Agulló, destacat dolçainer i membre de Mal Passet, va ser el seu professor durant 6 anys al Conservatori d’Alcoi.

 

  • Ferran Mora fa 8 anys que col·labora amb el grup de rock “Tancats”, altre dels grans punts d’inflexió en la seua carrera musical.

 

  • Si voleu regalar-vos l’oïda, podeu escoltar una adaptació per a tres dolçaines i un tabal de la versió de “Nana naneta” que Ferran Mora ha gravat amb dolçaina en fa.

 

  • Actualment, Ferran imparteix classes a l’Escola de Dolçaines i Tabals “Barxell” d’Alcoi, al taller de música Castell Vermell d’Ibi, a l’Escola de Música El Sogall de Castalla i a la “Bassa la Vila” de Biar.

El dolçainer acaba d’assolir el Títol Superior en Instruments de la Música Tradicional i Popular amb matrícula d’honor en l’assignatura de dolçaina i, a més a més, ha iniciat una nova etapa professional amb la fundació de “Ferran Mora quartet”.

Ferran Mora (Alcoi, 1996) tenia 7 o 8 anys quan va decidir que això de la música no era per a ell. Els seus pares el van apuntar a música i, amb tant de solfeig, s’hi va “avorrir. Per tant, per increïble que puga semblar (tenint en compte el que sabem ara), el seu primer contacte amb la música no va ser gens bo.

 

Van haver de passar uns quants anys fins que es va decidir a acudir a la Colla de Dolçaines i Tabals “Barxell”, on en aquell moment impartia classes una de les grans figures de la música a Alcoi: Hiroshi Fuji. Aquest segon acostament a la música, sí que sí, va marcar un punt d’inflexió (més bé d’inici) en tot el que hauria de vindre posteriorment. I és que la dolçaina (un instrument que ja no l’abandonarà) va fer acte de presència.

 

 

Tal com ha reconegut Ferran, aquest instrument es va donar a conéixer a tota una generació de joves gràcies a dos grups, ja mítics, com Obrint Pas i la Gossa Sorda, dels quals reconeix ser un gran admirador. Sobretot per la utilització de la dolçaina, un element tradicional, en la creació de música contemporània.

 

La seua història d’amor amb la dolçaina va continuar per aquest camí fins que, amb 16 anys, guanya dos concursos de joves intèrprets a Vila-real i Castelló, on va actuar juntament amb Raül Sempere i Sergio Nadal, respectivament, acompanyant-lo al tabal. Aquestes fites van ser també cabdals en la seua trajectòria.

 

Una vegada finalitzats els estudis al Conservatori Professional de Música “Joan Cantó” d’Alcoi, Ferran Mora reconeix que “no era del tot madur” i encara “no sabia el que volia”. Així les coses, inicia els estudis del Cicle Superior d’Il·lustració a l’Escola d’Art Superior de Disseny d’Alcoi per a, poc després, fa el pas definitiu de matricular-se en el Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València.

 

 

En aquesta etapa de 4 anys, segons explica Ferran, s’ho pren “molt seriosament i dedica 5 hores al dia a l’estudi de la dolçaina. Al mateix temps (sembla mentida, però encara li sobrava temps), participa en diversos actes i festes populars on la dolçaina és el centre, així com en concerts de banda com a solista i en les gravacions de diversos discs de bandes de Moros i Cristians per als Muntanyesos o els Abencerrajes interpretant obres de Saül Gómez Soler o Francisco Valor.

 

Fa poques setmanes, per fi, Ferran defensava el seu Treball de Fi de Grau que, sota el títol “El vibrat en la dolçaina: Un estudi comparatiu de les distintes tècniques”, el convertia, oficialment, en Titulat Superior en Instruments de la Música Tradicional i Popular, assolint, a més a més, una matrícula d’honor en l’assignatura de dolçaina.

 

A hores d’ara, Ferran acaba d’iniciar un nou camí amb el projecte “Ferran Mora quartet”, un grup dedicat a la interpretació de música tradicional, tant del País Valencià com de la resta de països de la Mediterrània i també del món. El grup està format per una dolçaina (ell mateix, clar), un acordió diatònic i violí (Jordi Pastor), un contrabaix (Rubén Martí) i percussió (Aitor Sáez).

 

 

Arribat a aquest punt, Ferran reconeix amb una mica de tristesa que la dolçaina és un instrument “poc valoratque “necessita ser estudiat, sobretot per gent jove”. Per tant, considera que se l’ha de reivindicar i, especialment, equiparar-lo a la resta d’instruments. La dolçaina forma part de la nostra cultura, de la nostra història... de les nostres arrels. I ja sabeu el que va dir Raimon: “Qui perd els seus orígens, perd la seua identitat”.