L’Alcoià i el Comtat es consoliden com a pol industrial resilient, mentre el seu entorn rural manté l’equilibri demogràfic
En clau comarcal, la fotografia és clara: indústria consolidada, bona posició relativa dins del territori valencià i reptes demogràfics puntuals en l’àmbit rural.
Un estudi de la Generalitat i la UV identifica sis tipologies municipals a la Comunitat Valenciana. A l’Alcoià, el Comtat i Xixona predomina el perfil industrial estable, amb contrastos en zones rurals.
La Conselleria d’Economia, Hisenda i Administració Pública ha publicat l’estudi Tipología municipal de la Comunitat Valenciana, elaborat en el marc de col·laboració amb la Universitat de València, que classifica els 542 municipis valencians segons indicadors demogràfics, socioeconòmics i d’accessibilitat. L’anàlisi identifica sis grans tipologies i permet detectar quins territoris presenten majors riscos de desavantatge estructural.
En el cas de l’Alcoià, el Comtat i Xixona, el mapa territorial mostra una clara presència del clúster 3: àrees industrials interiors. Municipis com Alcoi, Cocentaina, Muro, Ibi, Castalla, Onil, Banyeres de Mariola o Xixona s’integren en aquest grup caracteritzat per una forta especialització manufacturera, nivells de renda mitjans-alts i bona connectivitat. Segons l’estudi, aquests territoris mantenen estabilitat econòmica gràcies al pes de la indústria tradicional, els materials i sectors com el químic o el tecnològic, que actuen com a mecanisme d’ancoratge territorial.
L’informe subratlla que els municipis industrials interiors presenten més capacitat de resiliència davant la vulnerabilitat territorial, especialment quan combinen diversificació productiva i massa crítica d’ocupació industrial. En aquest sentit, l’eix Alcoi–Ontinyent apareix com a referent de dinamisme manufacturer dins del conjunt autonòmic.
No obstant això, el treball també detecta contrastos en l’entorn comarcal. Els municipis més xicotets del Comtat s’integren en el clúster 4 (rural agrícola interior consolidat), amb creixement demogràfic negatiu i envelliment, però amb certa estabilitat econòmica vinculada a l’activitat agrària i al patrimoni local. Es tracta d’un perfil diferent del rural en declivi més sever, però que igualment requereix polítiques adaptades per garantir cohesió territorial.
L’estudi conclou que les desigualtats territorials no responen a una única realitat i que, en el cas de l’Alcoià, el Comtat i Xixona, el teixit industrial actua com a factor protector davant processos de despoblament o pèrdua de dinamisme. Tal com assenyala el director general d’Economia, Fran Soria, aquest treball ofereix una base empírica rigorosa per “dissenyar polítiques públiques ajustades a les necessitats específiques de cada municipi”, amb l’objectiu d’avançar cap a un desenvolupament equilibrat i inclusiu.