El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Roger Garrido Cortés,

Roger Garrido Cortés

L’Alcoià i el Comtat, líders en majories absolutes

Hem escoltat massa vegades allò de què les majories absolutes són cosa del passat, però als pobles de menys de 1.000 habitants aquest fenomen és el pa de cada dia.

Les eleccions generals del 2015 es van carregar el vell bipartidisme i marcaren un abans i un després en la política espanyola del s. XXI. A més a més, i per primera vegada, els dos grans partits de la democràcia (PP i PSOE) havien de plantejar-se pactes (de llarga durada) amb altres partits per a poder governar amb un mínim de garanties, no sols en l’àmbit nacional, sinó també a escala autonòmica i, per descomptat, local. De la mateixa manera, el concepte de majoria absoluta quedava quasi completament relegat als annals de la història. O, almenys, això creiem.

 

Tal com hem vist, les últimes eleccions del 28M marquen un retorn, precisament, cap a les (quasi oblidades) majories absolutes. Tan sols cal fixar-se en els casos de la Comunitat de Madrid, on Isabel Díaz-Ayuso (PP) ha assolit majoria absoluta, el mateix que ha ocorregut a La Rioja (PP), Melilla (PP) o Castella la Manxa amb Emiliano García Page (PSOE). Per no parlar de la Xunta de Galícia (PP) o Andalusia (PP), on també es dona aquest fenomen que molts ja creien desterrat, llevat de casos excepcionals com Vigo, on Abel Caballero, impassible als vaivens de la política espanyola, continua conservant la majoria absoluta amb la força de “once millones de leds”.

 

Per altre costat, si parem la vista en les nostres comarques, després de les darreres eleccions, trobarem que tant a Alcoi com a Ibi, Cocentaina, Castalla, Onil, Banyeres de Mariola o Muro seran necessaris pactes d’investidura, ja que cap partit ha obtingut majoria absoluta. Exactament, el mateix que ha ocorregut a la majoria de les poblacions “grans” del nostre voltant com Dénia, Altea, Sueca o Gandia. Per contra, què ha passat als pobles de menys de 1.000 habitants?

 

Doncs, tot el contrari. De les 23 localitats de menys de 1.000 habitants de l’Alcoià i el Comtat, 20 han assolit majories absolutes. El PP ha superat el 50% dels vots a 10 municipis: Benifallim, Planes, l’Orxa, Benimarfull, Benasau, Almudaina, Benillup, Benimassot, Famorca i Tollos. En canvi, el PSOE té majoria en 8: Penàguila, Benilloba, Gorga, Millena, Alcoleja, Balones, Quatretondeta i Fageca. Per altre costat, Compromís ha tornat a revalidar la majoria a Gaianes i Junts per Alfafara a la localitat que porta per nom, però no deixen de ser excepcions. Està clar que açò de les majories absolutes és cosa del PPSOE.

 

 

Els tres únics municipis de menys de 1.000 habitants on no hi ha majoria han sigut Alcosser de Planes, Agres i l’Alqueria d’Asnar, on s’han donat casos excepcionals. En Agres venim d’una legislatura difícil, marcada per la moció de censura a Josep Manel Francés (Compromís) en què va intervenir un regidor trànsfuga del PSOE; mentre que l’Alqueria d’Asnar, el 2023, ha viscut un canvi de cicle. I és que el patriarca de les majories absolutes, Jaume Pascual (PSOE), ha deixat definitivament la política després d’agafar per primera vegada la vara d’alcalde amb tan sols 23 anys el 1979. Pel que fa a Alcosser, el PP ha tret 68 vots. El problema és que el PSOE també ha tret 68 vots, així que s’han jugat a cara o creu l’alcaldia (i també la majoria absoluta) L’afortunada ha estat Maria Ballesteros (PSOE).

 

 

Una altra característica que es repeteix en aquesta mena de municipis és la permanència d’una mateixa persona al capdavant del consistori. Per exemple, José Carlos Barrachina (Benifallim, PP) i César Francisco García (Millena, PSOE) són els dos alcaldes de les nostres comarques, i en actiu, que més temps porten en el càrrec: 32 anys cadascun. Els segueix, però a molta distància, Francisco Javier Sendra (Planes, PP) amb 20 anys, continuem amb Blas Calbo (Gorga, PSOE), Félix Frau (Tollos, PP) i Agustín Martínez (Gaianes, Compromís) amb 12 anys i, finalment, Juan Tomás Bou (Balones, PSOE) amb “tan sols” 8 anys com a alcalde. La resta de candidats tenen una sola legislatura a l’esquena o, directament, han entrat per primera vegada el 2023. Aquestes últimes dades indiquen una “renovació” general. Pot ser no de partit, però sí de candidats als nostres pobles. Alguns tan joves (22 anys) com Alejandro Montava de Quatretondeta. Per cert, no us heu adonat que no hi ha cap dona?

 

 

Com a curiositat, podem dir que aquest ha sigut també l’any de jubilació dels alcaldes històrics. Parlem, com no podia ser d’altra manera, de José Luis Seguí (PP), alcalde d’Almudaina des del 1972; i del ja citat Jaume Pascual (PSOE). Encara que també podríem mencionar el cas de Miguel Fenollar, alcalde d’Alcoleja entre el 2007 i el 2023, tot i que, realment, no s’ha deixat la política, ja que el seu nom ha aparegut de nou a la llista electoral del 28M, malgrat no ser el número u. Això sí, el seu suport, moral o no, ha servit perquè Gema Baldó també assolisca majoria absoluta.

 

 

Fins i tot, en algunes d’aquestes localitats s’han arribat a donar casos on tots els membres del plenari són del mateix partit. Les supermajories absolutíssimes. Aquest panorama, el somni utòpic de qualsevol polític, s’ha materialitzat a Almudaina (PP), Tollos (PP), Famorca (PP), Benillup (PP) i Millena (PSOE), i altres localitats s’han quedat molt a prop d’aconseguir aquesta gesta: Alcoleja (PSOE), Benasau (PP), Quatretondeta (PSOE), Benimassot (PP), Fageca (PSOE) i Balones (PSOE). 

 

Alguns diran que aquestes majories absolutes es deuen al fet que els alcaldes “ho han fet molt bé” i, per tant, és lògic que els seus veïns els voten eleccions rere eleccions. Altres, en canvi, aposten per l’excusa de “no deixes les sendes velles per les novelles”. Segons els més sarcàstics: “trauen majories perquè són uns cacics”. La resta, però, afirma amb un poc de tristesa que “no hi ha gent que vulga presentar-se”. I és que, al capdavall, estem parlant de municipis en risc de despoblament.

 

 

De fet, moltes vegades, per a poder omplir les llistes electorals, els partits han de recórrer a afiliats que ni tan sols viuen a la localitat i que, en conseqüència, tampoc poden votar-se a si mateixa, tal com il·lustren els exemples de Compromís per Balones o el PSOE de Benillup que, el 2015, tan sols van traure un vot cadascun. O eren de fora o eren (molt) poc populars.

 

En qualsevol cas, les majories absolutes no són exclusives de l’Alcoià i el Comtat, sinó que són comunes a quasi totes les poblacions de menys de 1.000 habitants com Confrides (PP), el Camp de Mirra (PP) o Bèlgida (PSOE). La gran novetat és que aquesta tendència, la de superar el 50% del cens, torna a estar “de moda” a ciutats, autonomies, diputacions i, qui sap si, dintre de poc, també al Congrés dels Diputats. L’última vegada que es van sobrepassar els 176 diputats va ser el 2011 amb Mariano Rajoy. I recordem que, el 23J, torna a presentar-se un gallec.  

En aquest llistat no s’han inclòs els casos de Beniarrés i Tibi per superar ambdós els 1.000 habitants. No obstant això, la norma es pot aplicar perfectament a aquestes dues poblacions, ja que el PP governa amb majoria absoluta a Beniarrés i el PSOE a Tibi.