- La bona notícia és que Alcaina ha tornat a ser el davanter 'toca collons'.
- Gran oportunitat per a Farru en la primera part, però el seu dispar ha xocat amb el pal
La crua realitat torna a la vida dels alcoianistes. 3 a 0 en Can Misses, a Eivissa. L'actitud ha estat bona, però la resolució, molt tímida. Els illencs han estat immensament superiors als de Parras, que han estat desbordats. Per sort, molts dels rivals pel descens també han perdut. Antón, el millor.
N'han encaixat 3, però podrien haver estat 6. O l'Eivissa és boníssim, o l'Alcoyano ha interioritzat molt bé que era aquest un partit que es podria perdre, donada la magnitud i qualitat del rival.
La defensa ha estat de traca, sobretot en el tercer gol, quan Patrick s'ha desfet per banda dreta de Nieto en carrera, s'ha deixat a soles i ha disparat a plaer dins de la porteria. Com si fos una autovia a les 3 del matí, buida de cotxes. Ni ajudes de companys, ni un lleuger espentó. Via lliure.
El segon gol també ha estat de "risa", perquè sembla que en el descans algú li ha dit l'àrbitre que en la primera part s'havia menjat un clar penal de Primi, i ha compensat a l'inici de la segona però xiulant un 'penaltito' sobre el rus Obolski. Gallar ha materialitzat.
I el primer gol ha arribat ben prompte, al 7 de partit. Internada de llibre per banda esquerra, passada de la mort i Obolski que s'avança a Valens, i a Primi i a tot Déu per a marcar a plaer.
La candidesa defensiva tampoc ha tingut compensació a l'atac. Cert és que l'actitud de Raül Alcaina ha canviat i ha estat a totes. Lluitador i incisiu, el que es diu una 'mosca collonera'. Farru al pal en rematar de cap en la primera part, i Lara amb un altre dispar fort, però massa elevat, han protagonitzat les jugades més perilloses per a l'Alcoyano, que torna a la crua realitat davant d'un rival que sembla, ha jugat amb el fre de mà posat.
Vindran temps millors.