- Enguany la lliga local de bàsquet celebra el seu 40 aniversari i tenen previst fer diferents activitats per tal de celebrar-ho com cal.
- El Ballet Virgínia Bolufer, com ja és tradició, col·labora amb diferents coreografies.
- El cartell d'aquesta edició és obra de dos alumnes de l'EASD.
El diumenge 11 de gener el Pavelló Mutua Levante acull la XVIII edició d'aquest esdeveniment esportiu que, enguany, ha decidit donar tots els beneficis a l'associació d'encefalomielitis miàlgica.
Em considere una persona puntual, sobretot si es tracta de l'àmbit professional. Així les coses, he arribat a l'Ajuntament d'Alcoi 10 minuts abans de l'hora fixada per a l'inici de la roda de premsa de l'All Stars. No obstant això, a diferència de la majoria d'ocacions, hui hi havia una persona que havia sigut (encara) més puntual que jo. Estava asseguda d'esquena a l'entrada i, a simple vista, no semblava cap periodista local (ens coneixem tots, clar). S'ha presentat com a Mònica Cerdà, membre (i hui representant) de l'ONG PEM, l'associació d'encefalomielitis miàlgica. No li he hagut de preguntar què és, perquè de seguida Mònica m'ho ha contat. I de la mateixa manera que ella, ara jo vos ho conte a vosaltres.
L’encefalomielitis miàlgica (EM), també coneguda com a síndrome de fatiga crònica, és una malaltia complexa que afecta diversos sistemes del cos. Es caracteritza principalment per una fatiga intensa i persistent que no millora amb el descans. De fet, Mònica m'ha explicat que, després d'una "caiguda", va haver de passar 4 anys en el llit amb atenció les 24 hores del dia. "No és que siguem uns 'vagos'", em diu.
Les persones que pateixen aquesta malaltia sovint experimenten un empitjorament dels símptomes després d’un esforç físic o mental, conegut com a malestar postexercici. Quan escric "esforç físic o mental" no em referisc a pujar fins al cim del Montcabrer, sinó a una simple reunió social amb amics o, com en el cas de Mònica, participar en una roda de premsa com aquesta.
Altres símptomes habituals inclouen dolor muscular i articular, trastorns del son, mals de cap, marejos, hipersensibilitat a la llum i al so o dificultats de concentració i memòria. En referència a aquesta última, Mònica m'ha explicat, amb una mica d'humor, "si et veig algun altre dia pel carrer, possiblement no et salude. No cregues que soc una estúpida".
Si has arribat fins a aquest paràgraf, estimat lector, pensaràs: i què ha de veure tot açò amb l'All Stars? Doncs bé, com cada any, els beneficis d'aquest encontre esportiu es destinen a alguna associació benèfica sense ànim de lucre. Enguany és el torn d'aquesta: ONG PEM.
L'encarregat d'explicar tots els detalls de l'All Stars ha estat Paco Agulló, de Ràdio Alcoi (i president de la lliga local de bàsquet), company de professió i amic, que hui ha hagut d'intercanviar el seu rol de periodista, situant-se a l'altre costat de la taula. Això sí, sempre amb el micròfon de la SER.
Agulló, en primer lloc, ha destacat la majoria d'edat d'aquest esdeveniment: enguany compleix 18 edicions. Mentre que el Memorial en record a Quico Córcoles (fundador de la lliga local de bàsquet) va ja per la XVI edició.
L'acte té lloc el diumenge 11 de gener, a partir de les 09:00 hores, al Pavelló Mutua Levante, incloent-hi el partit dels veterans (al qual estan convidats tots els exmembres de la lliga local de bàsquet), el concurs de triples i el combinat par vs. combinat imparell.
Mònica Cerdà, durant la seua intervenció, ha assegurat que, quan es va assabentar que els beneficis d'aquesta edició anirien a la seua associació, es va posar a plorar. L'emoció, evidentment, té un per què. Els malalts d'encefalomielitis miàlgica són, pràcticament, invisibles. La major part del temps estan a les seues cases, al llit. Tampoc apareixen a la televisió. La seua visibilitat és nul·la. I quan no ho veus, sembla que no existeix aquest problema. "Gràcies per visibilitzar-nos", ha agraït Mònica.
Finalment, juntament amb Alberto Belda, regidor d'esports, tots tres han posat per a les càmeres dels mitjans de comunicació amb un gest curiós: cobrint-se mitja cara. Aquest gest simbolitza la citada invisibilitat de la malaltia, ja que molts dels seus símptomes no es veuen externament tot i ser molt incapacitants. També expressa la manca de reconeixement social i mèdic que sovint pateixen les persones afectades, que poden, fins i tot, sentir-se qüestionades. Tanmateix, reflecteix la sensació de viure “a mitges”, amb una part de la vida limitada per la malaltia.
Acabada la roda de premsa, m'acomiade de Mònica amb la sensació, una mica amarga, que, tal vegada, quan ens tornem a veure, no em reconeixerà. Almenys, jo sí que la reconeixeré a ella i, el més important de tot, per a mi ja no tornarà a ser "invisible" l'encefalomielitis miàlgica. I açò no és poca cosa.