L'any fatídic de Sedano

Des de 2008 el conflicte entre Ripollistes i Campistes no ha parat de donar titulars. Els campistes es donen per guanyadors de la batalla, a pesar de la desaparició flagrant de Francesc Camps del panorama polític i mediàtic, i que amb l'arribada de Fabra van haver d'alguns que van recobrar esperances.

A Alcoi s'ha creat una inoperància total per part de l'oposició degut a les lluites internes del PP, que ens ha dut a una situació d'oposició 'sense' el PP, com molt bé descrivia Jordi Orts.

Sedano, ja en juny amb les eleccions municipals celebrades, va eixir per la porta de darrere molt segurament degut a la incredulitat d'haver perdut unes eleccions que donava per guanyades de carrer. Fracasos polítics com La Canal, per descomptat, no van ajudar a atorgar credibilitat a la paraula de l'exalcalde, per mencionar-ne sols un. La segon gran derrota de Sedano es va donar poc temps després, quan va renunciar a la pugna per ser diputat provincial. 

Molts són els que conten que Sedano confiava en que el tripartit no prosperara més de tres mesos i que ell tornaria a ser alcalde. Tot el contrari i conscients de la dificultat que deu entaular la gestió d'un govern amb tres partits, el que significa tres formes diferents de comprendre la gestió municipal, el tripartit ha avançat sense massa complicacions.

La situació des de 2008 no ha parat de donar voltes, fins que 2011, s'ha convertit en un any fatídic per a Sedano. Es va aventurar a denunciar la "deslleialtat" d'Amparo Ferrando, a la que va acusar de demanar el vot per al BLOC en les passades eleccions municipals, pel contrari campistes alcoians van tindre que eixir a fer pegada de cartells per a les eleccions autonòmiques. En el mateix comunicat el President del PP alcoià va demanar que s'exclogués a Amparo Ferrando de les llistes del PP al Congrés i que se l'expedientara, a més d'afirmar que era just que eixe lloc l'ocupara el seu inseparable Miguel Peralta.

El "castigo ejemplar" que titulava J. Llopis a un article, se li ha tornat totalment en contra a Sedano, arribant a crear autèntiques escenes de cinisme.

La intenció de Sedano es coneix, cada dia que continue al capdavant del partit és un dia guanyat. Ja a mitjans d'octubre ja hi havien membres del mateix Partit Popular que percebien que la renuncia de Sedano no es faria esperar, però es van equivocar. Ni va renunciar en juny, ni ho ha fet a novembre ni ho vol fer a pesar de que al PP d'Alcoi es comencen a moure fils per acabar amb un cicle que està fent-se massa ampli.

MAURO COLOMINA