"Qui deia que la crueltat de Shakespeare cap a la figura femenina, manifesta a través dels seus sonets, no li passaria factura? La venjança arriba en plat fred, si, encara que quatre segles després.Las rameras de Shakespeare, de Arden Teatro, ha sigut una molt bona opció per concloure la programació de la Mostra d'aquest dimecres" Marta Rosella Gisbert, periodista
Qui deia que la crueltat de Shakespeare cap a la figura femenina, manifesta a través dels seus sonets, no li passaria factura? La venjança arriba en plat fred, si, encara que quatre segles després. Las rameras de Shakespeare, d'Arden Teatro, ha sigut una molt bona opció per concloure la programació de la Mostra d'aquest dimecres.
Una finestreta des d'on veure el Londres de l'any 1620, al Teatre Principal. Una obra per soltar les vergonyes a l'aire, per riure una bona estona. Tres prostitutes accepten amb desgana el risc d'aprendre's els textos de Shakespeare a canvi d'una suma important de diners. Encara que la crítica a la moralitat de l'època vigila de prop l'escena, ja que la trama s'ubica en un temps en què les dones encara tenen prohibit exercir la professió d'actrius, un dels seus punts forts té a veure amb la "lleugeresa" dels seus personatges, ben diferenciats i singulars, i molt divertits. El gran Oswald, l'entranyable Rosalyn (l'escocesa patriòtica)... per citar-ne només un parell.
La força i elegància en les deposicions, conservant les expressions i cortesies de l'època, sense arribar a perdre eixe toc còmic on l'espectador s'acomoda, és una altra de les virtuts de l'obra. Amb Las rameras de Shakespeare rius amb la confiança i la tranquilitat de què darrere de la història hi ha un treball, i amb la curiositat de traslladar-te mentalment a un altre país, a una altra época. Amb la idea de què el conte no s'acaba si tu no vols, que és la gràcia.
Marta Rosella Gisbert, periodista