Laura Rivas, regidora de l’Ajuntament de Logronyo: «Ser alcoiana és una manera d’estar en el món»
Va deixar Alcoi sent molt jove i ho va fer per amor. Hui, Laura Rivas és regidora a l’Ajuntament de Logronyo i una de les responsables polítiques de àrees tan rellevants com la de Festes. Tot i la distància, manté intacte el vincle emocional amb la seua ciutat natal, que continua molt present en el seu dia a dia. Parlem amb ella sobre el seu recorregut vital i polític, els reptes de la gestió municipal i la seua mirada alcoiana des de fora. Laura atén ARAMULTIMÈDIA des de la distància i. ens conta com és la seua vida com a política en una capital com ara Logronyo.
D’Alcoi a Logronyo: una decisió vital
Laura Rivas recorda amb emoció l’eixida d’Alcoi. «Me’n vaig anar molt jove i, encara que va ser per amor —em vaig casar amb un logronyés—, em va costar moltíssim deixar la meua terra, la família i les costums. Els alcoians som molt nostres», explica amb un somriure, citant fins i tot Camilo Sesto: El meu cor és d'Alcoi'... . Els inicis no van ser fàcils: el clima, la distància i la sensació de solitud van marcar aquella primera etapa. Amb el temps, però, tot va anar canviant. «A poc a poc vaig trobar el meu lloc i una família d’amics que em va fer sentir que a Logronyo ningú se sent estranger».
Una trajectòria política inesperada… i intensa
La seua entrada en política és recent, però molt intensa. A l’abril de 2023 va rebre una telefonada que li canviaria la vida. «Vaig dir que sí i el 23 de maig els logronyesos ens van donar la majoria absoluta amb el Partit Popular». Des d’eixe moment, les responsabilitats no han deixat de créixer.
Va començar com a regidora no alliberada, compaginant el seu treball en l’àmbit esportiu amb diverses regidories: Estadística, Consum, Protecció Civil, Emergències i Cementeris. Més endavant s’hi van afegir Registre, Educació i Infància, fins que actualment exerceix amb dedicació exclusiva com a regidora de Festes, una de les àrees més complexes i visibles del consistori.
Les dificultats de la gestió municipal
Segons explica, una de les principals dificultats és el pressupost. «Els ajuntaments travessen un moment econòmic complicat i la normativa de contractació obliga a planificar-ho tot amb molta antelació». A això s’hi suma la coordinació de nombrosos col·lectius. «Les festes impliquen molta gent i molt de treball previ».
Reptes de futur: festes per a tots
El seu gran objectiu està marcat en l’horitzó de 2026. «Vull desenvolupar un programa de festes per a tots els públics, amb una oferta musical atractiva, activitats per a xiquets i majors, i una projecció exterior que situe Logronyo com una ciutat de referència per les seues festes i la seua gastronomia».
Què significa gestionar un ajuntament?
Per a Laura Rivas, la clau està en el treball en equip. «És imprescindible comptar amb un bon equip tècnic. La política municipal és servei públic, estem ací per a millorar la vida de la ciutadania, i això no s’ha d’oblidar mai».
La política en temps difícils
Admet que no són temps fàcils per a la política. «Hi ha crispació i cansament social», afirma. Tot i això, defensa la política local com l’espai més pròxim. «La gent et demana, però també et dona molt de carinyo. Quan se sent escoltada, entén millor les decisions».
La mirada alcoiana des de fora
Com a alcoiana, rebutja completament la idea d’un Alcoi decadent. «Som increïbles, capaços de reinventar-nos. Jo sempre dic això de “més moral que l’Alcoyano”». Destaca el valor de les tradicions, la identitat pròpia i actes com els Moros i Cristians, la Cavalcada o la Setmana Modernista. «Tot el que es fa a Alcoi té segell propi, és de fil de vint». De fet, Laura és membre de la Filà Navarros des que era una xiqueta, sempre al costat del seu germà, Alberto.
Això sí, reconeix que hi ha reptes importants: oportunitats per als joves, habitatge, accessibilitat, turisme i comerç. «Però tindre reptes també és positiu».
Una alcoiania que mai es perd
A casa seua, l’alcoiania es viu amb orgull. «Els meus pares no són d’Alcoi, però em van inculcar l’amor per esta ciutat». Troba a faltar els ponts, la Glorieta, els sainets i, sobretot, la família. Amb tot, té clar que el seu futur està a Logronyo. «És una ciutat viva, acollidora i, com diu el seu himne, ningú ací se sent estranger».
