L’ecologia no ens entra en el cap

I no és en absolut que no hi haja una certa consciència ecologista col·lectiva... el que passa és que no se sap ben bé perquè no ens arriba a preocupar tant com deuria. I pense que no és que siga per a preocupar-se... sinó que és per a acollonir-se profundament. En poc més de nou mesos, hem acabat amb els recursos que la Terra és capaç de (re)generar en tot un any.

I enguany no és el primer que passa. I l'any que ve tornarà a passar. I les economies del món (que estan globalitzades) no deixen de generar més i més dèficit cada any (perquè cada any estan obligades a créixer més i més per a no estar en crisi). Enteneu-me bé... és cert que en pocs anys hem aprés a reciclar, a posar filtres que estalvien aigua en les aixetes de casa, a saber què és una energia neta i una bruta... però sempre sembla no hi haja prou; perquè mentre ací reciclem 10 tones de paper, el creixement econòmic del món (que ha copiat el model malbaratador i excessiu dels països "desenvolupats") fa que se'n perden 1.000 a un altre racó del planeta.

I encara queda, fins i tot, que quan algú alça la bandera de l'ecologia l'acusen d'exagerat, d'alarmista, de boig o idealista. En fi...

Aquest cap de setmana passat s'ha celebrat a Carrícola el I Aplec Ecologista de la Vall d'Albaida; un encontre, organitzat per la Coordinadora Ecologista a Vall d'Albaida (CEVA), la Colla Ecologista l'Arrel i Comboi Verd. A diferència de les cimeres de Tòquio, Copenhage, Rio... ací són persones que de veritat estan preocupades per la constant degradació dels entorns naturals on es desenvolupen la vida i la vida humanes.

I si dic que a diferència de les altres "cimeres" en aquesta classe reunions pren part gent que de veritat es preocupa, és perquè de veritat que ho fa. No cal dir que els acords de Tòquio, Copenhage, o Rio; sotmesos com estan als interessos del poder i del capital, són després d'uns anys poc més que un acudit de mal gust.

Qui escriu va tindre el gust de participar dissabte de vesprada en el taller de comunicació. Entre totes les qüestions que es van tractar, hi havia una essencial: com podem fer participar la societat de l'interés pels temes mediambientals. Els mitjans de comunicació en som responsables, però no els únics de que no interessen els temes del mediambient o que no ens acaben d'entrar en el cap. Anem en contra d'una inèrcia brutal que, literalment, ens obliga a canviar-nos de mòbil cada any i mig, generar 6 tones (SIS) de residus per persona i any o no tindre suficient informació sobre quines repercussions té en els ecosistemes naturals comprar aquest o aquell producte.

I potser siga això, que tot està mesclat i que parlar d'un tema que no acabem de vore enmig de la crisi interplanetària-mundia-universal que estem vivint, ens impedeix ser una miqueta més verds.

GERMÁN LLORCA
Equip AM