Les abelles de les comarques, amenaçades per la varroa, la vespa velutina i el canvi climàtic

Aquests xicotets insectes son els responsables de la pol·linització de les plantes. Son una baula (‘eslabón’ en castellà) imprescindible per a la vida en la terra. D’elles depèn la biodiversitat de la que els éssers humans, a la vegada, depenem per a viure. Elles contribueixen de manera directa a la seguretat alimentària. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, un terç de la producció mundial d’aliment depèn de les abelles.

Els últims anys, la població d’aquests s’ha vist afectada, també a les nostres comarques, així ho explica  Salvador Andrés, de l’Associació al Servei de la Polinització Forestal, ASAF, que té la seua seu a Alcoi: “Cada any hi ha menys abelles”. Les causes son diverses, segons explica. En primer lloc, el canvi climàtic està amenaçant greument la seua supervivència. Cal tindre en compte que les abelles necessiten de molta aigua i la falta de pluges no facilita que tinguen accés a aquesta. A més, hi ha dos altres problemes: En primer lloc, les vespes velutines al·lòctones. Aquestes ataquen a les abelles durant el vol, les mata i se les emporta a troços. La segona, és un aràcnid, la varroa, semblant a una paparra, actua com una vertadera plaga que colonitza la bresca i acaba poc a poc amb la vida de les abelles que encara son larves.

La varroa s’inserta al rust mentre la larva es troba nadant a l’interior d’una goteta de nèctar. Quan una de les germanes adultes tapa el forat de la bresca per a que puguen realitzar la metamorfosi, la varroa pica la larva i li lleva gran quantitat de sang, impedint per exemple, que  puguen créixer les ales. A més, cada varroa depositarà uns nou ous, per tant, el seu creixement és exponencial dins de la bresca i acaba per matar poc a poc la vida de totes les futures abelles.

Aquestes amenaces per a la supervivència de l’espècie fa que cada any la població disminuisca, sobretot en espais forestals. Doncs, no és estrany trobar a les ciutats, bresques col·locades a forats d’edificis, per exemple. Açò va fer pensar als fundadors d'ASAF Alcoi, que aquestes abelles que s’adaptaven a altres entorns, podrien en un futur ser el reservori si l’espècie desapareguera. El pare de Salvador va ser qui va començar aquesta tasca, que ara ha seguit el seu fill i que molt probablement seguirà també la seua neta.

Les abelles en estat natural, necessiten forats als arbres on poder construir al seu interior les bresques. Com que moltes s’han desplaçat a les ciutats, el que fan des d’ASAF és traslladar-les a ruscos que tenen a estacions pol·linitzadores. El que fa l’associació és posar en coordinació als Guardes Forestals i Ingeniers, que son capaços d’identificar els llocs on es poden col·locar les estacions pol·linitzadores; l’Ajuntament, que pot rebre els avisos d’eixams i la pròpia associació que és l’encarregada de traslladar a les abelles a un lloc on elles puguen viure més tranquil·les i on no molesten a la vida diària de les persones. El seu objectiu principal és protegir les abelles silvestres que durant anys i anys han estat servint als humans amb la seua feina. En aquest moment hi ha uns 30 eixams a l’estació pol·linitzadora ubicada a la Serra de Mariola, però en alguns moments han arribat a tindre un centenar.

Andrés també facilita que aquelles persones que tinguen una caseta i vulguen conèixer de prop les abelles i tindre un rust controlat, ho puguen fer, facilitant una caixa que ell mateix pot endur-se en qualsevol moment. D’aquesta manera les abelles construeixen l’eixam en la caixeta i no en qualsevol racó o forat de la caseta.

La subsistència de l’associació, els ha obligat a combinar aquesta tasca de conservació amb l’apicultura respectuosa. Així elaboren una xicoteta producció de mel amb mètodes completament artesanals que després venen a mercadets o també a la botiga situada al carrer Planes de la Baronia, nº4.

Tot per fer possible la supervivència d’uns insectes que ens permeten menjar i viure.