Les cosetes del Nadal alcoià

Viure a aquesta aldea global té les seues coses especials. El Nadal és una d'elles, amb un seguit d'actes i tradicions a les quals és pràcticament impossible acudir en la seua totalitat. Tirisiti, el Casal del Nadal, les burretes, el Círcul el dia de Nadal o la Cavalcada són cites obligatòries. I com cada any, hi ha sorpreses: que si cremen el Rei o si les xarxes socials fan de les seues reproduint una escena dels patges 'negres' pujant les escales a Melilla.

Resten dos dies per acabar els Nadals i ja he escoltat fins a sis vegades allò que "enyore la monotonia". Ho diuen amb la boca xicoteta, però ho diuen. Un amigatxo ha renunciat a la cervesa de la Plaça de Dins "perquè n'estic fart" i ja es tira de menys el bollidet de la mama i l'austeritat del danone per a sopar. Els Nadals a Alcoi són més intensos que a cap altre racó del món. Som així: 'liantes' i compromesos amb les nostres tradicions. I el que hauria de ser temps d'esplai i descans, acaba sent una temporada d'estrés on és precís anar al Tirisiti, al betlem dels Salesians, la burreta, pastoretes, al segon dia de Nadal, a sopar a una filà el dia 25 amb l'últim mos del dinar en la gola i després al 'Círcul' a ballar, o al Zoo Loco.

Una de les coses que més em crida l'atenció és la superpoblació que viu Alcoi aquests dies. No es pot ni caminar per l'Alameda o Sant Llorenç, i el cert és que la gent que veig no em sona de res. Són, en realitat, fills i néts d'alcoians que tornen a casa per Nadal per retrobar-se amb el sereno, l'auelo i Tereseta. Són eixos alcoians que abandonen la ciutat i pels que estan discutint ara PP i PSOE. Qui té la culpa?

I sempre passen coses. Sempre els ho dic als amics de fora del poble. A Alcoi sempre passen coses. Reconec que quan estudiàvem a València planejàvem cremar una Falla, o almenys un tros. Evidentment plans de pis d'estudiant que quedaven allà. No imagine el pla que hauran traçat els 'malvados' incendiaris del Rei Melcior d'Alcoi que triaren la nit de descans, la que no ix ningú de juerga, per botar-li foc Se Majestat. Tota una aventura que els ixirà cara perquè hi ha càmeres de vigilància a la Plaça de Dins, i si estaven enceses, els pillaran.

I després estan les xarxes socials i les paròdies. Enguany un poc fluixes i només han fet gràcia el video-clip de Derrumbe o la felicitació del Pequeño Nicolàs simulant el Rei (el de veres) en el discurs de Nadal. L'últim el muntatge dels patges amb les escales de la cavalcada tractant de botar les tanques de Melilla... I és que a Alcoi anem de vegades amb el pas canviat. Els moros són els bons i els negres els preferits. El muntatge almenys ens dóna que pensar el problema que hi ha amb la immigració.

En fi, que sempre passen coses i sempre ens uneixen als alcoianets contents per lluir els nostres costums. Ànims que resten dos dies i... a pel bollit de la mami.