Article d'opinió de Sobre el sentit del concepte de justícia ,
Les diferents interpretacions de la justícia
Intuïsc el que podeu estar pensant i teniu raó: la justícia no és igual per a tot el món. No obstant, no vull parlar del que és més evident i obvi (este país dóna exemples a diari), sinó d'una cosa molt més pragmàtica com són les multes de trànsit. Esta setmana, s'ha conegut que un conductor finlandés ha pagat una sanció de 95.000 euros per conduir a 77 en una zona urbana de 50.
Eixos 95.000 euros es queden xicotets si els comparem amb els 116.000 que va haver de pagar un executiu, també finlandés, d'una (antigament coneguda i popular) companyia telefònica l'any 2002. O els 111.888 que va pagar en 2009 un altre conductor. I sí, com bé haureu suposat, en Finlàndia la quantitat de les multes de trànsit es posa en proporció a la declaració de la renda. Encara que hi ha una multa mínima, el sistema és proporcional en funció del que es guanya.
Jo desconec completament els avantatges i problemes que puga tindre una solució com aquesta. Perquè al final, amb tota seguretat, hi haurà greuges comparatius i casos en els que caldria mirar amb més detall la lletra xicoteta del que impliquen les sancions. Però en el fons em pareix una bona idea. No puc ni imaginar què guanya algú a qui li poden posar una multa de vora 16 milions de les antigues pessetes per conduir a 77.
Com dic, esta classe de solucions poden ser més problemàtiques que altres. No obstant, si els impostos es liquiden en funció de les rendes, les sancions podrien tindre la mateixa consideració.
Més que tot l'intradebat que es puga/dega plantejar, a mi el que em fascina de la notícia (que és una d'eixes que és anecdòtica dins l'agenda informativa dels mitjans de comunicació) és la implicació que té en el sentit del concepte de "justícia". D'una forma intuïtiva o poc reflexionada, tot el món entén que hi ha diferents nivells de justícia, o formes d'entendre-la i/o aplicar-la. Però les més de les voltes no sabem quin lloc ocupem respecte a ella i quina és la nostra responsabilitat respecte a ella.
Perquè el que per damunt de tot reflexa la notícia és que la justícia és un concepte (molt) artificial, que depén d'una definició humana i d'una aplicació també humana. Crec que seria hora de que començàrem a exigir, d'una forma constructiva, una reforma del nostre sentit de justícia; és a dir, del que en este país entenem que haja de ser. I això hauria de començar per fer un exercici profund d'autoreflexió.
Germán Llorca
Mirades d'ARA