Les Entradetes

Arriba el mes d’Abril a la ciutat d’Alcoi i, rememorant la magnífica marxa de l’il·lustre mestre Amando Blanquer Ponsoda, els carrers s’inunden d’un sentiment fester amb la celebració de la Glòria. Precisament, eixa mateixa “Tarde de Abril”, els festers alcoians donen inici a les desfilades conegudes com “Entradetes”. Des del punt de vista lingüístic, es pot pensar que es tracta d’una Entrada xicoteta, curteta, sense massa importància, donat que el dia de les dos Entrades en Alcoi és un dels més importants de la trilogia festera. No obstant, aquesta consideració no pot estar més errada. 
 
Per a centrar-nos en què són realment les entradetes, partim des de dos prismes juxtaposats en el panorama fester: les filaes i la música. D’una banda, què sentim els festers quan, ja formats en fila esperant l’arrancada, escoltem els primers compassos de la percussió marcant el ritme? Eixa primera nota en una Entradeta ja implica el punt de partida de les festes, un inici emocionant que fa vibrar els carrers de Sant Nicolau i País Valencià. I si parlem dels càrrecs, què deuen sentir quan desfilen per primera vegada amb la marxa composta ex professo per al seu any de capitania o alferesia? De segur que ja s’imaginen, a l’igual que les esquadres especials, engalanats amb els seus trages i complements d’estrena que no deixaran indiferent a cap espectador. Eixe moment d’imaginació, emoció i fraternitat es conjuga en les Entradetes. Quina millor pràctica per al gran dia que xafant l’empedrat dels carrers que, més endavant, rebulliran amb aplaudiments i confeti?

I si parlem del conjunt de bandes, peça imprescindible en aquestes festes, com expressar els moments d’arrancar i oferir al públic un concert a l’aire lliure? Les peces d’estrena, les mítiques de sempre, aquelles que tot el món coneix; tot un repertori musical creat per a aquest moment que funciona com eix vertebrador de l’acte que té lloc. Com a músics, vivim amb intensitat eixos instants abans de començar a tocar, de repartir les partitures, de formar, d’esperar a que la percussió indique l’inici i els metalls i la fusta comencen a fer sonar els seus instruments. Per als músics, no és només una desfilada; és un preàmbul a tot el que ha de vindre, a tots els actes en els que hem de participar i a totes les marxes i pasdobles que interpretarem pels carrers d’Alcoi. Com no han de ser les Entradetes un acte rellevant, si la música ressona i reverbera per totes parts en ecos de festa?

Així, com podem veure, totes aquestes preguntes troben la seua resposta en les Entradetes. Cadascuna d’elles es configura com una tessel·la que constitueix el mosaic final, que veu la llum el dia de l’Entrada; un llenç en blanc estés el dia de la Glòria en què, cada nit, es dibuixa una pinzellada de color que dona sentit al conjunt de la composició durant la trilogia festera.