Les farmàcies rurals no poden desaparéixer!
Més de 8 milions de persones depenen directament de les 4.400 farmàcies rurals (el 20% del total) situades en pobles de menys de 5.000 habitants (2.200 en poblacions de menys de 1.000 habitants).
Manuel Olivert, farmacèutic de Benimassot, és un dels impulsors del I Congrés Nacional de Farmàcia Rural, que vol donar solucions a la problemàtica que pateixen i que fa perillar la seua existència.
L’Alcoià i el Comtat, tret dels principals centres urbans (Alcoi, Cocentaina, Muro, Banyeres...) són dues comarques conformades fonamentalment per pobles de menys de 1.000 habitants. Alguns, fins i tot, de menys de 100 habitants, com és el cas de Benimassot.
Si ens acostem a la seua farmàcia, podrem parlar amb Manuel Olivert i Amado, el seu titular, qui també ostenta la presidència de l’Associació de Farmacèutics Rurals de la Província d’Alacant (AFARPA), de la qual formen part una cinquantena de farmàcies rurals.
En declaracions a ARAMULTIMÈDIA, Olivert ens ha explicat la problemàtica a la qual els farmacèutics rurals han de fer front cada dia. Al viure en localitats poc habitades, el seu nivell de facturació, com és lògic, és menor i, moltes vegades, “no ens ixen els números i ens costa arribar a fi de mes”. De fet, “estan tancant moltes farmàcies rurals i les substitueixen per farmacioles amb menys hores d’atenció al públic i, per tant, menys qualitat de servei”.
A més a més, Olivert ha reivindicat el “model mediterrani” del sistema de farmàcies, el qual és “l’enveja de tot el món” perquè és capaç d’arribar a, pràcticament, qualsevol punt de la muntanya o la platja en menys de 15 minuts. A pesar d’això, hi ha dificultats de comunicació i d’abastiment de medicaments i les desigualtats respecte a les ciutats és abismal. “Tots som iguals enfront de la Constitució”, recorda Olivert, “no volem que hi haja ciutadans de primera i de segona. Reclamem equitat i igualtat”.
Així les coses, sol·liciten dotar de major qualitat els serveis de farmàcies rurals, la creació d’un fons de compensació que assumisca les despeses mínimes i, per tal de ser viables, proposen dur a terme altres serveis farmacèutics professionals com xarrades d’educació poblacional, atenció domiciliària o deteccions de malalties com la demència o toxicomanies, així com de soledat no desitjada i, fins i tot, violència de gènere. “Podem fer moltes coses per tal de ser viables”.
La viabilitat, precisament, és un dels pilars principals sobre els quals es debatrà al I Congrés Nacional de Farmàcia Rural, que, sota el títol “Farmàcia rural: és poble, és vida”, ha estat organitzat conjuntament per AFARPA i la Societat Espanyola de Farmàcia Rural (SEFAR). Té lloc el 10 i l’11 de maig a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA) i la idea és que se celebre de manera bianual i siga itinerant.