Les obres per acabar Serelles podrien activar-se en breu en haver recuperat l'Ajuntament els 3,7 milions dels avals

És qüestió de setmanes o mesos. És el temps que transcorrerà perquè l'Ajuntament d'Alcoi traga a concurs públic la finalització de la urbanització de les zones públiques de Serelles. El consistori ha rebut ja els 3,7 milions dels avals dipositats per Luxender i els propietàris en el seu dia per fer les obres. Podria començar la fi d'aquest malson heretat de l'era Sedano-Peralta.

El regidor d'Urbanisme d'Alcoi, Natxo Gómez, ha confirmat ARAMULTIMÈDIA que, per fi, s'han pogut executar al seu favor els avals dipositats pels compradors de les cases de Serelles i per la promotora Luxender. L' import ascendix a 3,7 milions d'euros. És el pas definitiu per a iniciar les obres i acabar la zona urbanitzable pública. Luxender ha demanat la paralització d'aquest procés però Gómez confia que els jutjats desestimen la pertició. Aquests diners aniran íntegres a les obres d'aquestes quaranta cases a mig acabar que pertanyen majoritàriament a Caixa Galícia, que és l'entitat que finançava les transaccions entre compradors i Luxender i que va quedar ' enganxada pel 'pelotazo'.

Gómez espera poder traure a concurs públic l'execució de les obres una vegada cobrats els avals i acabar aquest malson urbanístic . Li queda - ara - tirar d'enginyeria econòmica per fer front als 800 mil euros en multes que el govern central a instància de la Confederació hidrogràfica i el TSJ de la Comunitat els van imposar a Luxender i al propi Ajuntament per fer cas omís als estudis mediambientals de 2004 .

Un assumpte, com a poc, brut

És un dels grans escàndols urbanístics de la província d'Alacant de les últimes dècades i una de les lloses que van pesar sobre el duet Miguel Peralta-Jordi Sedano quan tots dos governaven l'Ajuntament d'Alcoi . Una urbanització prevista per a 500 habitatges unifamiliars enclavada en plena serra de Serelles, a la Mariola, molt a prop de l'emblemàtic Barranc del Sinc.

Els promotors, de la mà de l'Ajuntament, estaven avisats per la mateixa Generalitat des de 2004 amb una declaració d'impacte ambiental negativa. Però era 2005, el boom urbanístic els va fer avant tot i els avisos. La promotora, Luxender, presentava un programa urbanístic redó que era venut com a zona residencial de semiluxe a 5 minuts de la ciutat.

Les obres van començar i es va arribar a construir una cinquantena de vivendes, de les quals només 6 estan ocupades. La resta estan pràcticament finalitzades pendents del lluïment i els detalls finals per a la seua habitabilitat . 

El problema és que amb la rebentada de la bombolla immobiliària, les obres es van paralitzar i Luxender va presentar concurs de creditors l'octubre de 2008. Molts dels particulars van tindre temps de retirar els seus avals, però molts altres no, i quedaren enganxats tant ells com els bancs i caixes que els havien finançat el diners: la més perjudicada Caixa Galicia .

Van arribar les denúncies dels particulars a què es van afegir les de la Colla ecologista La Carrasca . Van passar els mesos i Luxender es va diluir i va desaparèixer passant les responsabilitats per obra i gràcia del govern de Sedano al propi Ajuntament que va començar a recollir qual bombes de dispersió multes que superen els 800.000 euros . El Tribunal Superior de Justícia de la comunitat obliga l'Ajuntament a restablir la legalitat mediambiental a la zona propera al Barranc del Sinc i a recuperar les veredes del Teular del Llonganiser i Coll de Sabata. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer els va denunciar per l'ocupació de barrancs protegits . Era juny de 2012.

La fi d'aquest malson pot estar a prop.