Entre les tasques que realitzen cal destacar el foment de l’autonomia, el benestar físic i afectiu i el desenvolupament integral de l’infant, seguint criteris pedagògics.
Aquest 7 de maig les educadores socials reivindiquen deixar de ser 'personal no docent' per poder acollir-se a drets diversos: salari, horaris, personal de recolzament a les aules, hores no lectives per programas o coordinar-se, etc.
Les vagues del sector educatiu van acumulant-se. Aquesta mateixa setmana arrancada la vaga d’una única jornada de les monitores i cuineres del servei del menjador, la setmana que ve comença la vaga indefinida de mestres; i aquest 7 de maig s’han organitzat en aquest mateix sentit les treballadores que cuiden i atenen als bebès de 0 a 3 anys. La reivindicació és clara: ser reconegudes com personal d’educació. La crida és a que participen les treballadores tant les escoletes públiques com privades i que se sumen també les famílies.
Aquesta demanda té una argumentació clara, doncs segons explica Tània Aznar i Soler, en representació de les treballadores i treballadors de les Escoles Infantils Municipals d’Alcoi, “cuidar i educar en la primera infància no és un acte espontani, ni fàcil, ni domèstic. És una professió qualificada que requereix coneixement, formació i una mirada pedagògica rigorosa cap a la infància”. A més, el sector està àmpliament feminitzat i invisibilitzat.
Entre les tasques que realitzen cal destacar el foment de l’autonomia, el benestar físic i afectiu i el desenvolupament integral de l’infant, seguint criteris pedagògics que es basen en el coneixement de les criatures a les que cal acompanyar de manera respectuosa des de l’observació, documentació o espais amb materials concrets en funció de l’edat i el moment evolutiu. A banda de la comunicació constant amb les famílies.
Cal tenir en compte que malgrat estar reconegudes com ‘personal no docent’, moltes de les tasques que es desenvolupen son les mateixes que tenen els professionals de l’educació, en canvi, al no formar part d’aquest grup tenen mancances importants com per exemple que no disposen d’hores no lectives per programar, coordinar o avaluar, “tasques que formen part de la nostra feina”, explica Aznar qui afegeix: “Continuem atrapades en una ambigüetat administrativa que ens situa entre els Departaments d’Educació i els d’Administració. Aquesta indefinició, ens fa estar a cavall entre drets i deures d’una i l’altra, que entrebanquen la nostra feina i malbaraten les relacions entre les professionals implicades en l’etapa del 0-3”.
Les treballadores que atenen els infants en els seus primer anys de vida consideren que aquesta reivindicació no va sols de salaries, horaris, formació o auxiliars d’aula, sinó que engloba també un replantejament de la dignitat dels més menuts: “Dignificar el 0-3 és reconèixer que educar des del naixement és fonamental. És comprendre que les cures també són educació i per tant, és apostar per una societat que posa la vida i les persones en el centre” i afegeixen: “La vaga del 0-3, no és només una reivindicació laboral. És una invitació a repensar quin valor donem a la infància i a qui en té cura”.
En el comunicat enviat en el que s’anuncia la vaga, es conclou que hi ha motius per a la vaga i motius també per exigir uns serveis mínims 0 “doncs no té sentit si no es paralitza el servei”.