Actualment, en xiquets de 2 i 3 anys, la ràtio és de 10 en fracció de 5, el que vol dir que fins que no son més de 15 menors, no se suma una nova monitora.
La Conselleria ha establert uns serveis mínims d'entre un 60 i un 80%, el que ha impedit que algunes treballadores de cuina i monitores d'infantil o amb usuaris amb necessitats educatives especials, puguen exercir el seu dret a vaga.
Primera vegada que el sector que treballa als menjadors escolars (monitores i cuineres) s’organitzen en una vaga. És la primera perquè fins el moment s’havien sumat a les vagues generals on se sumen tots els treballadors i treballadores de molts oficis diversos. En aquest cas el que es reivindica fonamentalment és la reducció de la ràtio, un barem que estableix la Conselleria d’Educació.

Aquesta mateixa Conselleria ha establert hui uns serveis mínims d'entre el 60 i el 80% (en el cas dels més menuts o xiquets amb necessitats educatives especials). Açò, ha sigut criticat des del sindicat UGT perque ha condicionat a que quasi ninguna treballadora de cuina i moltes monitores d'infantil o amb alumnat amb necessitats especials, haja pogut exercir el seu dret a vaga. A més, quan la vaga ha sigut general, el servei de menjador no ha estat reconegut com essencial i mai ha tingut serveis mínims que complir. En canvi, ara que es manifesten de manera individual com a sector, sí.
Alexia Puig, delegada sindical d'UGT, ha explicat que "ja és hora que hi haja unaràtio marcada en algún lloc" i que a més "cal que es tinga en comter, no sols a l'alumnat que fa ús del servei, sino també al professorat, monitors o cuineres que també dinen a l'escola i que en alguns casos represneten unes 40 persones adicionals".
Actualment, en xiquets de 2 i 3 anys, la ràtio és de 10 en fracció de 5, el que vol dir que fins que no son més de 15 menors, no se suma una nova monitora. En el cas dels xiquets i xiquetes de 4 i 5 anys, la ràtio és de 20 amb fracció de 7 i en primària és de 30 amb fracció de 10, pel que fins que no se superen els 40 infants, no hi ha una nova monitora.

Sara González, coordinadora de infantil al menjador del CEIP El Romeral, explica que el treball va molt més enllà de donar a dinar: “Potser fa anys es limitava a aquesta qüestió, però en l’actualitat les monitores de menjador fem molt més” i argumenta: “Som una extensió de l’escola, de fet, els de 2 i 3 anys que es queden fins les 5 quasi passen les mateixes hores amb els docents que amb nosaltres”. Entre les tasques que s’acompanyen en infantil es troben totes les relacionades amb l’autonomia: higiene, control d’esfínters, posar-se sabates o qualsevol prenda de vestir, deixar els plats i gots al lloc quan acaben de dinar, etc. Els més menuts a més fan mig diada i cal acompanyar-los al dormitori i estar amb ells en la conciliació de la son i al despertar. En el cas de primària, a banda de l’estona de pati, es fan tallers, activitats que es pacten des de l’empresa concessionària del servei i l’escola i que formen part d’un projecte educatiu. Però a més, en molts centres, les monitores també estan pendents del traspàs de l’alumnat a extraescolars que es fan al propi centre educatiu.
Aquest mig dia hi ha unna concentració a Alacant a les 12h per tal de visibilitzar un sector molt invisibilitzat, segons expliquen les propies treballadores.

ALTRES REIVINDICACIONS DEL SECTOR
A banda, d'aquesta reivindicació, el sector té altres necessitats que encara que no son el punt central de les concentracions de hui, també cal destacar. Una d'elles és la necessitat de pujar-les de categoria, doncs moltes vegades fan funcions més pròpies d'educació social, sense ser aquesta la seua professió. Açò s'uneix també al sou, doncs fa més de 10 anys que cobren el mateix.


















