Última hora
Última hora
Article d'opinió de Mateo Barrachina , director del CRA Mariola Benicadell, d'Alfafara, Agres i Gaianes
El Centre Rural Agrupat Mariola Benicadell forma una escola ubicada a la zona d’El Comtat, concretament a Alfafara, Agres i Gaianes. Tots tres són po…
El Centre Rural Agrupat Mariola Benicadell forma una escola ubicada a la zona d’El Comtat, concretament a Alfafara, Agres i Gaianes. Tots tres són pobles eminentment rurals i amb unes característiques molt concretes que fan de la nostra escola un centre amb una identitat molt marcada i un projecte educatiu consolidat des de fa molts cursos.
Però, en què es diferència una escola rural d’una urbana? Què té l’escola rural que la fa tan especial?
Podem parlar de l’entorn de la nostra escola i del privilegi que tenim de poder compartir el procés d’ensenyança-aprenentatge a un lloc idíl·lic com és la Serra de Mariola, El Benicadell o la vora del Riu Serpis i del ritme del nostre dia a dia, des de l’arribada a l’escola en bicicleta, patinets o caminant sense por a la massificació viària i acabant per la pausa i la tranquil·litat en l’adquisició de continguts. També del nombre d’alumnat i de com alumnes de distintes edats treballen de manera conjunta, fugint de les comparacions, ajudant-se uns amb altres, potenciant les fortaleses de cada persona. O bé de la relació tan propera entre mestres-alumnes-famílies, on els tres són un pilar fonamental per tal de mantenir l’escola viva i activa i amb ella, també el poble.
Aquestes característiques, i moltes més, ens diferencien d’una escola urbana, però alguna cosa més deu haver per a que la nostra escola siga un lloc on les famílies confien els seus fills i filles al nostre claustre per acompanyar-los en el seu creixement acadèmic i com a persones.
El nostre centre és com un arbre, amb el seu tronc, branques i fulles; el tronc és la part més grossa, és a dir, la temàtica anual en la qual es vertebren totes les situacions d’aprenentatge. Les branques són els tres projectes que treballem cada dia com són L’hort social, un Aprenentatge Per Serveis on intervé tota la comunitat educativa, l’art al plat, on visitem països, comprem i cuinem els nostres propis aliments i que ens ajuden a treballar continguts de ciències i matemàtiques i Annacleta la bibliobicleta, una bicicleta que viatja pels tres pobles i ens presenta els llibres de lectura que van a treballar-se eixes setmanes, apropant-nos d’una manera divertida al coneixement de les llengües. Per últim, les fulles són totes i cada una de les activitats que realitzem en el nostre dia a dia, coordinades entre els tres aularis per treballar conjuntament de manera lúdica, dinàmica i atractiva per al nostre alumnat, partint del seu interès i tenint llibres únicament com a ferramenta i no com recurs principal de l’aprenentatge, creant el mateix claustre totes les activitats per tal de fer-les properes a la realitat del nostre alumnat.
I pensareu: i les arrels? Un arbre sense arrels no té vida. Doncs sí, qui dona vida al nostre arbre són les persones, el poble. Són els veïns i veïnes, que deixen qualsevol cosa pel futur del seu poble, pels xiquets i xiquetes que més prompte que tard seran qui representen el poble allà on vagen. Són les famílies, qui acompanyen els seus fills i filles en el seu creixement, implicant-se en la vida diària del centre, donant la importància que mereix a un aspecte tan essencial com és la seua educació. Són els alumnes, qui, sempre amb el somriure a la cara, mostren inquietuds, interessos i actituds que fan que cada dia l’escola siga diferent. I els mestres, qui treballen de manera incansable per ser despertadors del coneixement dels seus alumnes.

Parlem, per exemple, d’Agres; de l’aulari El Teix i com al voltant de 40 alumnes acudeixen a l’escola per compartir el seu dia a dia amb els seus amics i amigues. Tot i que considerem que l’escola no té portes, l’entrada al centre és senzilla, relaxada i acompanyada per les famílies. Una vegada dins, expressem com ens sentim, què viurem les següents sessions i realitzem l’assemblea que dona inici a tota una jornada d’activitats manipulatives i en la natura.
Totes les setmanes rebem visites de familiars, veïns i veïnes del poble per contar-nos contes, aprendre les seues professions o diferents actuacions de la vida quotidiana d’un poble. Llegim, juguem i ens divertim entre iguals, acompanyant a qui ens necessite quan puguem servir d’ajuda i sent acompanyats quan necessitem ser ajudats.
També visitem els serveis que el nostre poble ofereix: carnisseria, forn, mercat, perruqueria, fruiteria, consultori o els bars per veure el seu funcionament i aprendre del seu dia a dia, agafant el millor de cada un per poder aplicar-ho en el nostre dia a dia a l’aula.
I com no, les nostres cases, perquè si el pati és una extensió de l’aula, els carrers i les cases del poble són una extensió de l’escola; per això, cada setmana visitem una família per cuinar els aliments que sembrem al nostre hort o comprem al mercat. En aquesta activitat, l’alumne/a acull els seus companys i junts converteixen, més si cap, la seua casa en un espai educatiu.
Com va dir Jeromo Aguado; “Sembra una escola i creixerà un poble”. I és que no s’entén la vida d’un poble sense la seua escola, per això portem molts anys d’esforç, lluitant pel que creiem, promocionant i mantenint l’escola viva i activa, i una bona mostra és que un CRA amb tres poblacions que juntes sumen 1500 habitants aproximadament, formen una escola amb un alumnat que s’apropa a les 140 matrícules i que famílies de poblacions properes confien els seus fills i filles al nostre claustre cada curs. I així volem seguir, obrint les portes a qui vulga formar part de la nostra família, perquè l’educació, quan és compartida no es suma; es multiplica.
