L’ex magistrat Baltasar Garzón a Alcoi: “La història no es repeteix, però rima”

Baltasar Garzón ha visitat la ciutat d’Alcoi aquest 1 d’octubre en un acte organitzat dins de les jornades del  Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica. Garzón ha sigut magistrat durant més de 20 anys a l’Audiència Nacional i va compartir una estona amb gent de les comarques fent una reflexió obre la situació de la democràcia, els drets humans, la memòria democràtica i la justícia universal. També va advertir sobre els riscos que, al seu parer, afronten actualment les democràcies, tant a Europa com a la resta del món: “La història no es repeteix, però rima”.

El jutge va fer un repàs a fenòmens que estan ocorrent com el creixement dels extremismes, els conflictes armats i el retrocés en la protecció dels drets humans. El magistrat va situar aquests processos en un context internacional que va qualificar de “món en confusió”. Va parlar de Donald Trump, qui creu que “no és un boig” i sap el que fa. I també va fer referència a països com Alemanya, Italia o França, on l’extrema dreta creix a gran velocitat.

Un dels eixos de la conferència va ser la memòria democràtica i la necessitat de transmetre-la a les noves generacions. Garzón va criticar que, dècades després de la fi del franquisme, encara existisca un important desconeixement sobre aquest període de la història d’Espanya. En aquest sentit, va defensar que “la memòria no és una cosa del passat”, sinó un element que continua tenint conseqüències en el present i que ha de formar part de l’educació.

Garzón va considerar necessari modificar la manera d’explicar la memòria democràtica als joves i va defensar que siguen ells mateixos els qui tinguen un paper protagonista en aquesta transmissió. “Els generadors de memòria han de ser els joves. Nosaltres podem acompanyar”, va afirmar, insistint en la importància de les històries personals, les cartes i els testimonis familiars per acostar el passat a les noves generacions.

El magistrat també va dedicar una part important de la seua intervenció al paper de la justícia davant les víctimes del franquisme. Va recordar que l’any 2008 va intentar investigar la desaparició de víctimes de la dictadura i va lamentar les dificultats que, segons va explicar, encara existeixen perquè aquestes víctimes obtinguen reconeixement i reparació. Garzón va posar com a exemple diversos casos d’exhumacions i va reivindicar el paper de les associacions i els moviments memorialistes, com és el cas del Fòrum que ha organitzat aquesta trobada.

La conferència també va abordar qüestions d’actualitat com la intel·ligència artificial, les xarxes socials, la migració, el feminisme i el dret a l’habitatge. Va parlar de Ceuta i de la gent que es troba a Sol reivindicant l’accés a l’habitatge digne: “Porte anys dient que cal prendre els carrers”, en una frase clarament de recolzament als qui es manifesten i es concentren per defensar drets fonamentals recollits  la pròpia Constitució. Al mateix temps, va reclamar que la defensa dels drets no quede subordinada permanentment a conceptes com la seguretat i va reivindicar una major protecció dels col·lectius vulnerables.

En un altre moment de la seua intervenció, l’exmagistrat va reivindicar el caràcter de servei públic de la justícia. “Els jutges administren, interpreten la llei, però no són el poder judicial”, va afirmar, tot defensant que els professionals de la justícia han d’entendre la seua funció com un servei a la ciutadania. També va reclamar una major responsabilitat social i política davant els problemes que afecten els drets fonamentals.

Garzón va tancar la seua intervenció apel·lant a la participació ciutadana i a la defensa dels valors democràtics. Democràcia, llibertat, solidaritat, defensa d’allò comú i protecció dels més vulnerables van ser alguns dels principis que va situar com a elements que cal consolidar i transmetre: “Cal tenir consciència dels valors que estan en joc”, va concloure.