L’expectació i l'emoció de la primera vegada

Després d’unes festes impecables, emotives i darrere dels dies de reflexió era imprescindible escriure unes paraules a les festes d’Alcoi més històriques. Tot i no ser alcoiana he viscut la festa i les tradicions alcoianes molt a prop sempre, però mai he comprés per què les dones no podien participar en la festa.

Enguany 2025 per primera vegada ha passat i Ana Gisbert ha ostentat el càrrec d’alferes, crec que la paraula que millor definia aquest any les festes era expectació, a mi em feia molta il·lusió veure un càrrec fester exercit per una dona, però reconec que tenia molts dubtes de com Alcoi, una ciutat amb unes tradicions molt arrelades, anava a rebre aquesta novetat.

Entre cadires, confeti i carrers de gom a gom vaig ser testimoni de què estava molt equivocada, mai en la meua vida havia vist a tantíssima gent en peu i alçant-se de les cadires per aplaudir un fet històric a la volta que necessari. Molta gent aplaudia inclús amb ràbia pensant que aquest esdeveniment havia d’haver passat molt abans, admet que em vaig emocionar, que em faltaven mans per aplaudir el que estava passant. Una esplèndida alferes baixava en una posada en escena única, tot un encert anar soles en la carrossa, perquè aquest dia només ella havia de tindre el protagonisme. En el seu semblant es veia la seua felicitat i també l’agraïment al públic per la calorosa rebuda.

Molta gent d’altres llocs no entenia l’expectació que produïa un fet que altres pobles, com a Cocentaina, fa anys que ja ocorre. Però no hem d’oblidar la importància d’haver aconseguit un esdeveniment així en una ciutat on les festes només eren per als homes, i on el paper de les dones durant molts anys quedava relegat a cuidar les filles i fills i anar a aplaudir al marit el dia de l’Entrada.

Tot i que ací no ha acabat la lluita i que encara queda camí per recórrer Alcoi ha fet un gran pas cap a la igualtat. Aquesta lluita té nom propi Fonèvol, que du des de 1997 treballant per a incloure la dona en la festa, a més de totes les dones que participen activament en la festa i els homes que han cregut en la causa i han contribuït al fet que siga possible.

No sé quan tornarem a tindre una alferes o capitana, però del que estic segura és que no serà l'última, que les dones hem vingut a lluitar i a quedar-se. Enguany ha marcat un abans i un després, però el més important és que ha quedat patent que, per descomptat, una dona és capaç d’ostentar un càrrec i fer-ho de meravella.