Els símptomes més comuns son la fatiga, la lentitud en el processament mental (‘niebla mental’ col·loquialment o ‘bradipsiquia’ científicament) i alteracions gastrointestinals diverses.
El centre sanitari té un protocol que classifica la gravetat de l'impacte funcional que els simptomes postcovid tenen en les persones i estableix un circuit a seguir amb possibilitat de rehabilitació o terapia de grup.
Encara que a nivell administratiu no està reconeguda aquesta unitat d’atenció a persones afectades per COVID persistent (o post covid), a efectes pràctics funciona com si ho fos. La d’Alcoi, juntament amb la de l’Hospital de Sant Joan, és una de les poques unitats que hi ha a la Comunitat Valenciana i a Espanya. L’Hospital General Universitari Mare de Déu dels Lliris d’Alcoi atén en l’actualitat entre 70 i 80 persones que pateixen el que es coneix com COVID persistent. Aquest ha estat definit per la Organització Mundial de la Salut, OMS, com un conjunt de símptomes que apareixen en individus que han passat la infecció per COVID. La característica principal és que els símptomes tenen un impacte funcional. I per tant un impacte negatiu en el funcionament quotidià.
El metge internista que lidera aquest projecte a l’Hospital d’Alcoi, el doctor Vicent Giner Galvañ, explica que els símptomes més comuns son la fatiga, la lentitud en el processament mental (‘niebla mental’ col·loquialment o ‘bradipsiquia’ científicament) i alteracions gastrointestinals diverses.
Aquest doctor treballava durant la pandèmia a l’Hospital de Sant Joan, allà, segons narra, al principi de la pandèmia, quasi morien totes les persones i es van adonar que la gent que sobrevivia, es quedava “feta pols” però contradictòriament les proves eixien normals. “La gent té molts símptomes però totes les proves ixen bé i el malalt va passant per tots els recursos”, explica. Açò el va fer mirar el problema des d’un altre punt de vista: “Hi ha que tenir una visió més holística i global de la persona, el que es diu ‘diagnòstic per exclusió’. El que es fa és un acompanyament. Crear certesa dins de la incertesa”, argumenta.
El principal problema, que genera molta frustració a Giner i altres metges, és que no hi ha tractament i les persones estan molt afectades: “Molts tenen por de quedar-se invàlids” i afegeix: “No sabem perquè es produeix. Jo tinc la teoria de que el COVID provoca una reacció inflamatòria exagerada en el cos i açò ho confirma en part la relació entre la gravetat mesurada al protocol que hem fet i el nivell d’anticossos anticovid que presenta el pacient”.
Aquest professional sanitari ha elaborat un protocol, que s’aplica tant a l’Hospital de Sant Joan com al d’Alcoi, en que mitjançant escales, es classifica la gravetat del malalt. El protocol busca respondre tres preguntes clíniques que son fonamentals: Existeix afectació en la funció global? (i veu quin grau: de l’1 al 4, en el cas del 4 s’envia el pacient a rehabilitació), hi ha dany pulmonar? I per últim: existeixen altres patologies?
L’objectiu és simplificar l’atenció i millorar la qualitat de vida i la funcionalitat en el dia a dia de la persona. Per aquest motiu i perquè no sols afecta al malalt, sinó també a tot el seu entorn familiar, s’ha constituït un circuit específic per a aquestes persones i altres que presenten característiques de somatització per una vivència patològica. “La doctora Esteban fa una valoració global i a continuació estudia la derivació a una psicòloga, que compartim amb Psiquiatria de l’Hospital. Ella valora de manera individual al pacient i si ho considera oportú, l’envia a teràpia de grup”.
Un altre problema d’aquests malalts és que els envien proves complementaries per buscar allò que no ix en cap prova anterior o els recepten medicacions que no curen. Un altre dels objectius, segons destaca Giner és evitar que açò ocòrrega i explicar al malalt que eixe dolor que sent és real encara que no estiga reflectit a cap diagnòstic, i que probablement és un dolor per sempre: “La medicina tradicional es basa en proves i la gent està acostumbrada a un diagnòstic”, conclou i planteja un canvi de perspectiva i una visió més amplia que acompanye el pacient malgrat no tenir un diagnòstic convencional.
El professional es troba esperant la publicació d’un nou estudi que ha fet després de fer el seguiment durant dos anys de pacients amb COVID persistent. Aquesta investigació ha portat a la llum que la majoria de malalts es recuperen de manera espontània. També explora el desenvolupament d’ansietat i depressió i el manteniment de la limitació funcional.
Aquest estudi trau a la llum xifres impactants com que el 78'9% de les pacients son dones o que el 74'1% es troben en edats d'entre 40 a 64 anys. A més, un 33,9% dels pacients seguix presentant una limitació funcional significativa després de quasi un any de seguiment i els que noe s recuperen porten una mitjana de 20,7 mesos patint els símptomes.
Des d’aquest innovació i humanització de la medicina, l’Hospital d’Alcoi se situa com referent en el tractament de les persones amb COVID persistent.
A nivell autonòmic, des del Col·lectiu Covid Persistente Comunitat Valenciana denuncies la falta d'implantació de l'Estratègia de Cronicitat que reconeix aquesta dolència com una malaltia crònica. I és que segons un estudi de la Universitat Jaume I en la Comunitat hi ha unes 165.000 persones afectades per aquesta malaltia.
Al Consell Interterritorial del Sistema Sanitari va aprovar el passat mes de juliol una Estrategia de Cronicitat, açò vol dir que els casos més greus, poden acollir-se a beneficis previstos en les dolències cròniques com l'atenció domiciliaria o l'activació de protocols de cobertura social. Cada autonomia té la responsabilitat en la seua implantació, i segons el col·lectiu esmentat, en una reunió recent amb responsables de la Conselleria de Sanitat es va reconexier que no han començat encara amb la seua implantació.