L'IES Andreu Sempere és, com diu el seu director Jesús Giner, un centre clàssic de batxillerat i ESO. Cuiden molt la transició dels alumnes de primària quan entren per primera vegada a l'institut. També treballen molt els intercanvis amb instituts d'Alemanya i Suècia per tal de, com explica Giner, “crear lligams per a tota la vida entre les persones”. Però a més és l'únic centre de la comarca que ofereix el Batxillerat d'Art, lligat directament amb l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi.
L'IES Andreu Sempere compta actualment amb 500 alumnes, tot i que ha arribat a tindre 1,024 quan es feien dos torns, de matí i vesprada. Actualment oferta el Batxillerat de Ciències i el d'Humanístiques. Però fa dos anys també es va fer càrrec del batxillerat d'Arts, que es va traslladar des de l'Escola d'Arts i Superior de Disseny d'Alcoi. Jesús Giner valora molt positivament l'esforç del professorat per oferir este batxillerat, així com els resultats. “Són alumnes amb uns interessos molt concrets i la majoria se'n va a l'Escola d'Art, que és l'eixida natural”. Això sí, Jesús Giner desmenteix la concepció que es té dels estudis d'art: “Hi havia una dèria social, que quan un no era ni de lletres ni de ciències, era d'art. Però no, eres de batxillerat, i has d'estudiar llengua, matemàtiques... les assignatures bàsiques són les mateixes. El títol no és d'art, sinó de batxillerat d'art i suposa uns coneixements”.
Adaptació a la LOMCE
L'Institut també ofereix el Programa de Diversificació Curricular, PDC, que amb la nova llei passa a denominar-se PMAR, programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment. Es tracta d'un curs per a un grup reduït d'alumnes, que per qualsevol qüestió no han pogut assolir l'ESO, però tenen interés en tindre un certificat. El centre l'ha sol·licitat de nou per a l'any pròxim, perquè, com explica Jesús Giner, “tenim uns èxits brutals. Tenim alumnes que després passen a batxiller o a cicles de grau mitjà sense cap problema”.
Fins ara també oferien un PQPI – Programes de qualificació professional inicial – d'Agricultura, però que amb la LOMCE desapareixen. Enguany queda un segon residual en el centre. Jesús Giner considera que ha sigut molt profitós, “els alumnes van fer, en col·laboració amb el Celler de la Muntanya, una micro vinya. I feien pràctiques d'agricultura en la micro vinya i un hortet que tenen. Hi ha alumnes que després de les pràctiques els han contractat, i com quan acaben tenen el certificat de l'ESO, estan més qualificats”. Amb la LOMCE, els PQPI se substitueixen per l'FP Bàsica, del mateix estil però oberts a alumnes de qualsevol centre i de més edat. Jesús Giner creu que l'IES Andreu Sempere “és un centre clàssic de batxillerat i ESO, i no sé si s'adequa a l'FP Bàsica. Però ara serà en el claustre, el consell i tots els òrgans decisius del centre on debatrem i decidirem si la sol·licitem o no”.
Lligams per a tota la vida
Els intercanvis amb instituts d'Espanya i l'estranger són una de les activitats amb més èxit de l'IES Andreu Sempere. Fa 12 anys que cultiven una relació estreta amb un institut alemany, en el que es fa intercanvis educacionals. Giner explica que “no són intercanvis de viatge i ja està, sinó que es fa un projecte. Fa dos anys, per exemple, va ser l'aigua. Ells ens parlaven de la neu, i nosaltres de les sèquies àrabs i la cultura de l'aigua”. Cada any se'n van al voltant de 10 alumnes i dos professors.I ja en són 8 els anys que fan intercanvis amb un institut de Suècia, en este cas el projecte que treballen és cada any el mateix: la solidaritat de l'hospital suec-noruec.
Jesús Giner també va intentar implantar este intercanvi amb un institut de Finlàndia, sense massa èxit. Des de l'IES Andreu Sempere estaven molt interessats en un intercanvi de component, sobretot, pedagògic, però no va ser el cas dels finlandesos que veien l'intercanvi més bé com unes vacances al sol. Per a Giner, eixe no era l'objectiu dels intercanvis, ja que “el que volem és crear lligams entre les persones que duren tota la vida”.
Germà major del col·legi Horta Major
L'IES Andreu Sempere té adscrites una línia del CEIP El Romeral i totes les del CEIP Horta Major. Per a Jesús Giner el pas d'un centre a un altre és un moment clau per als jóvens, i cal prestar atenció. Tenen, com marca la llei, un projecte de transició, però que ells han fet de manera personalitzada per al centre. Però a més, tenen reunions amb els tutors dels dos col·legis. “Quan passen ací tenen 12 anys i han d'aprendre a conviure amb gent de 17. La diferència és molta i cal ajudar-los una miqueta. I si jo tinc un alumne que no conec, necessite dos mesos per a posar-me al dia. Si ja el conec, tarde dos setmanes. Per això intentem apropar. Si tens una relació directa en el centre, pots anar i dir: fins a on has explicat matemàtiques?”. Amb el col·legi Horta Major, separats tan sols per un carrer, la relació és molt més estreta. Fan activitats conjuntes, i fins i tot l'institut té un dia de portes obertes per als escolars d'Horta Major “que als xavals els encanta”.
Més de dos dècades de director
Ja fa 23 anys que Jesús Gner està al capdavant de l'IES Andreu Sempere i li queden dos cursos escolars per a jubilar-se. Ha sigut professor de psicologia, de sociologia i, actualment, de filosofia. En tot este temps com a director ha viscut fins a 6 canvis en la llei d'educació, una situació poc estable que complica el treball en els centres educatius. A dos anys de jubilar-se, Giner confessa que “sols estaria content si s'aclariren d'una vegada amb la nova llei. No seria la llei que a mi m'agradaria, però tampoc sé si és la llei que interessaria a la societat. Perquè la societat espanyola no ha fet cap debat seriós per l'educació. Si la política impregna l'educació, hem acabat en el país”.
I el problema de fons és el desfase entre la realitat i el que es dóna en classe. “Eduquem amb l'experiència de 10 anys i creiem que som actuals. I estem educant a alumnes que han de viure 10 anys després, en la qual cosa el desfase és de 20 anys”. Per això, la prioritat i objectiu final de Giner ha sigut sempre arribar al màxim d'alumnes “que tenen projectes i opcions molt diferents. No hi ha cap alumne que siga igual que un altre i has d'arribar a les persones. Si jo conec la teua situació, quines són les teues circumstàncies, puc arribar millor a tu. No puc explicar-te un Nietzsche diferent, però sí puc vore l'audiència que tinc i decidir com enfocar-ho. Si tinc una classe que no és molt participativa, he de provocar. Si tinc una classe massa participativa, els he de fer projectar, escriure, ordenar idees”. Giner diu que sempre ha sigut una màxima “Tu aprens allò que et sedueix. Si tu no tens confiança en mi, jo no puc seduir-te. Si jo sóc capaç de transmetre els meus alumnes ànsies de viure, afany de superació, tots els entrebancs donen igual. Perquè la vida és un esport de risc i cal estar preparat per a enfrontar-se a ella”.