Producciones Viridiana presenta al Teatre Principal un espectacle fort en text i escena per recordar la crònica de la retirada dels republicans espanyols a França, a 1939. Marta Rosella Gisbert
"I quan arribe el dia de l'últim viatge, i estiga en partir la nau que mai ha de tornar, em trobareu a bord lleuger d'equipatge, gairebé nu, com els fills de la mar". ‘Retrat', d'Antonio Machado. La història s'escriu a trossos, deixa peces pel camí. La poesia de la memòria és tan sols una manera de decorar la nostra versió; els versos, els titellaires de la nostra funció. Reinterpretant el concepte de Machado, en ‘Ligeros de equipaje, crónica de la retirada', els aragonesos de Producciones Viridiana fan el seu retrat del quasi mig milió de persones que van creuar a través dels Pirineus la frontera francesa, en 1939. Fugint de tòpics i de veritats absolutes i absolutistes, la companyia va donar recer al públic de la Mostra de dilluns, al Teatre Principal. A través d'un diàleg perfectament empastat en contingut i també en forma -els dos protagonistes interpreten tots els papers de l'obra-, els seus fotogrames prenen vida per apropar-nos a la història d'un avi que conta al seu nét com va arribar a França fugint del feixisme de Franco. El magnífic joc de fotografies del guardonat Chema Madoz imprimeix el color imprescindible a aquesta diferent retrospectiva dels anys passats, narrada amb la tècnica del fos en negre per enllaçar principis, textuals, amb finals que són principis d'una transició tan poc convencional.
Marta Rosella Gisbert